Monestir de Cellers: un dels santuaris romànics més singulars de Catalunya
Monestir de Cellers. Entre els paisatges tranquils de l'antic terme de Llanera s'alça un dels conjunts romànics més sorprenents i, alhora, menys coneguts de Catalunya. L'antic monestir benedictí de Cellers, dedicat als sants Celoni i Ermenter i convertit avui en santuari, conserva intacta la capacitat de despertar admiració. La seva arquitectura excepcional, la misteriosa cripta i les tradicions que envolten els seus orígens el converteixen en un indret únic, on història, art i espiritualitat conviuen des de fa més de vuit segles.
Un conjunt monàstic que ha arribat fins als nostres dies
L'antic Monestir de Cellers està format per l'església i diverses dependències monàstiques distribuïdes al voltant de dos patis closos, situats a ponent del temple. Tot i les transformacions experimentades al llarg dels segles, el conjunt manté encara l'estructura pròpia d'un petit cenobi benedictí que va exercir un paper destacat en aquest territori.
L'edifici va viure una important etapa de revitalització durant el segle XVIII, moment en què s'hi van incorporar nous elements constructius que encara avui es poden identificar. Una inscripció gravada en un dels ferros de la porta principal ho recorda amb precisió: «Hessent prior Miquel Holiva 1760», testimoni d'un període de prosperitat del santuari.
Una església romànica diferent de totes les altres
L'element més destacat del Monestir de Cellers és, sens dubte, la seva església. La seva arquitectura s'allunya dels models més habituals del romànic català i presenta una planta centralitzada, tradicionalment interpretada com una nau única amb una espectacular capçalera trevolada, formada per tres absis disposats a llevant.
L'absis central sobresurt notablement per damunt dels laterals perquè sota seu s'amaga una de les grans joies del monument: una extraordinària cripta que confereix al conjunt una monumentalitat excepcional.
Al centre del temple s'aixeca una gran cúpula sostinguda sobre quatre petxines, una solució arquitectònica poc freqüent al romànic català. A l'exterior, aquesta cúpula queda amagada dins d'un cos quadrat cobert amb una teulada de quatre vessants, un recurs que dota l'edifici d'una silueta inconfusible.
La cripta: el gran tresor amagat del Monestir de Cellers
Si l'església sorprèn, la cripta encara impressiona més. S'hi accedeix frontalment des de l'interior del temple i està coberta per una elegant volta d'aresta sostinguda per sis mitges columnes adossades als murs i quatre columnes exemptes situades al centre de l'espai.
Els capitells constitueixen una de les peces escultòriques més interessants del conjunt. Alguns estan decorats amb motius vegetals, mentre que d'altres representen caps monstruosos, una iconografia habitual del romànic que simbolitza la lluita entre el bé i el mal.
La combinació d'aquesta arquitectura subterrània, la llum tènue i la qualitat escultòrica converteixen la cripta en un dels espais més evocadors del patrimoni medieval català.
Una portalada que conserva el pas dels segles
La façana principal és un magnífic exemple de l'escultura romànica de transició.
La porta d'entrada presenta un arc de mig punt flanquejat per dues columnes amb capitells esculpits. Un mostra delicats motius vegetals, mentre que l'altre incorpora creus inscrites dins cercles, una decoració poc habitual que aporta singularitat al conjunt.
Per damunt hi descansa una cornisa sobre la qual recolza un guardapols motllurat, decorat amb flors i petites semiesferes. Més endins encara apareix una arquivolta, que reforça la profunditat de l'accés.
La façana culmina amb un senzill campanar d'espadanya de dos ulls, dels quals només un conserva la campana.
Els enigmes que encara amaga el Monestir de Cellers
Més enllà del seu valor arquitectònic, el Monestir de Cellers continua plantejant interrogants als historiadors.
L'espai central de la cripta, delimitat per les quatre columnes exemptes, presenta un paviment profundament remogut que podria correspondre a les restes d'una estructura molt més antiga. Alguns especialistes han plantejat la possibilitat que sota l'actual església s'hi conservi un antic martyrium, és a dir, un edifici destinat a custodiar la tomba d'un màrtir.
Si aquesta hipòtesi es confirmés, l'edifici original no hauria estat una església amb capçalera trevolada, sinó una construcció paleocristiana de planta central quadrada amb exedres, destinada exclusivament al culte de les relíquies i no a la celebració eucarística.
La tradició dels sants Celoni i Ermenter
Aquesta teoria encaixa amb una antiga tradició segons la qual Cellers hauria estat un conjunt de cel·les o petits nuclis eremítics dedicats a custodiar les relíquies dels màrtirs sant Celoni i sant Ermenter, morts durant les persecucions de l'emperador Dioclecià, al segle III.
Segons aquesta tradició, les seves relíquies haurien reposat en aquest indret abans de ser traslladades a Sant Miquel de Cardona. Posteriorment, sobre aquell possible edifici primitiu es construí l'actual església romànica, datada entre finals del segle XII i inicis del segle XIII.
Sense evidències definitives, aquesta hipòtesi continua alimentant el misteri d'un dels monuments més singulars del patrimoni medieval català.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Cellers de Torà ***