Torà

Solsonès, Lleida

Torà - escut

Ajuntament de Torà

Plaça del Vall, 1

25750

Tel: 973 47 30 28

www.tora.cat

[email protected]

Torà - Santa Maria de l'Aguda de Torà
Habitants: 1.230
Extensió: 93.31 Km²
Altitud: 448 m
Comarca i província: Solsonès, Lleida
Etimologia:

Prové segons versions de l’àrab at-tàur que vol dir "volta, cercle", o de l’antropònim àrab Thauran , o del també ’antropònim llatí Tauranus derivació de Taurus, "bou".

Gentilici: toranencs

Torà: la vila que ha sabut convertir els camins en història

Torà és una d'aquelles viles que no s'expliquen només amb un mapa. Situada en un punt de contacte entre el Solsonès, la Segarra i l'Anoia, ha estat durant segles una terra de pas, de mercats, de relacions humanes i de frontera. Aquesta posició privilegiada ha modelat el seu paisatge, la seva economia i també el caràcter dels seus habitants. Passejar pels seus carrers o recórrer els camins que s'endinsen cap als petits nuclis del municipi és descobrir un territori que ha crescut sense perdre la seva identitat.

L'actual municipi de Torà combina la vitalitat de la vila amb un ampli terme que integra pobles, caseries i antigues masies, cadascun amb una personalitat pròpia. La incorporació de l'antic municipi de Llanera l'any 1968 va ampliar notablement el territori i va reforçar la diversitat paisatgística i patrimonial d'un municipi que continua exercint de punt de referència per a les poblacions del seu entorn.

Per què Torà ha estat històricament un lloc de trobada?

Hi ha municipis que s'han desenvolupat a l'ombra d'una gran ciutat. Torà, en canvi, ha crescut gràcies als camins. La seva situació entre diverses comarques ha convertit la vila en un espai natural d'intercanvi comercial, social i cultural. Durant segles, els viatgers, els pagesos i els comerciants hi han trobat un lloc on conflueixen rutes i interessos compartits.

Aquesta condició de cruïlla encara avui es percep en la manera com Torà manté una estreta relació amb els municipis veïns. Tot i formar part administrativament del Solsonès des del 2023, la vila conserva forts vincles històrics amb la Segarra i amb les terres de l'Anoia, una realitat que ha enriquit la seva identitat al llarg del temps.

Pobles, masies i llogarets: la geografia humana de Torà

La vila és el principal nucli de població, però Torà s'entén millor quan es mira en conjunt. El municipi està format per diversos pobles i petits nuclis que expliquen l'evolució històrica del territori.

Entre aquests destaquen Llanera, incorporada al municipi a finals dels anys seixanta; Cellers, Fontanet i Claret, cadascun amb la seva pròpia personalitat rural. També formen part del terme l'Aguda, Sant Serni, Vallferosa i Puig-redon, testimonis d'una ocupació del territori que ha mantingut viva la relació entre la vila i el camp. Aquesta xarxa de nuclis dispersos continua definint el paisatge humà de Torà i és una de les seves característiques més singulars.

Del camp als petits tallers: una economia que explica el caràcter de Torà

L'economia de Torà continua estretament vinculada al territori. Predominen els cereals de secà, juntament amb ametllers, oliveres, vinya i petites zones d'horta aprofitant els espais de regadiu. La ramaderia, especialment la porcina, l'avícola, l'ovina i la bovina, també té un pes destacat.

Des del segle XX, aquesta activitat agrícola s'ha complementat amb una indústria de dimensions modestes però diversificada, vinculada als pinsos, els materials de construcció, els equips elèctrics i la indústria química. El mercat setmanal dels divendres continua recordant la tradicional funció comercial que Torà ha exercit al llarg de generacions.

La Llordera: per què Torà conserva una de les festes més singulars de Catalunya?

Si hi ha una celebració que identifica Torà arreu del país és, sens dubte, la Festa de la Llordera. D'arrels medievals i vinculada al Dijous Gras, aquesta festa manté viu un esperit satíric i popular que ha travessat els segles sense perdre autenticitat. El seu origen s'associa a la recollida de llard i aliments que els joves feien antigament per les cases amb l'objectiu de preparar un gran àpat comunitari abans de la Quaresma.

Amb el pas del temps, la Llordera s'ha convertit en molt més que un carnaval. Els seus personatges, la crítica festiva i les representacions carregades d'humor formen part del patrimoni immaterial de Torà. El Brau, inspirat en un dels símbols de l'escut de la vila, és una de les figures més estimades de la celebració, al costat del Brut, la Bruta, el Bonic, la Bonica, el Sargentet i el Brutet, tots ells representats també pels coneguts gegants creats per l'escultor solsoní Manel Casserres.

Quan la dansa parla de memòria: el Ball del Roser de Torà

Mentre la Llordera representa la vessant més irreverent del calendari festiu, el Ball del Roser expressa la continuïtat d'una tradició que s'ha mantingut viva durant més de quatre segles.

La Confraria del Roser, confirmada l'any 1574, és l'origen d'una celebració que encara avui té lloc el primer diumenge de maig. El conegut Ball de Priors i Priores, també anomenat Dansa del Roser, és una de les manifestacions folklòriques més antigues de la vila i continua reunint diverses generacions al voltant d'una tradició que ha sabut adaptar-se al pas del temps sense perdre la seva essència.

Un calendari ple de tradicions: les fires i festes de Torà

A més de la Llordera i de la Festa del Roser, destaca la tradicional Fira de Divendres Sant, una cita històrica vinculada al comerç i a la pagesia que continua reunint visitants de bona part del territori. Durant tot l'any, les festes majors i les activitats culturals mantenen viva la participació ciutadana i reforcen el paper de la vila com a centre de trobada dels pobles de l'entorn.

Els noms propis de Torà: persones que han deixat empremta

Al llarg de la seva història, Torà ha vist néixer personalitats que han deixat una petjada destacada en la política, la cultura, el periodisme i l'Església.

Entre elles sobresurt Martí Esteve i Guau (1895-1977), advocat i polític republicà que va exercir com a conseller de Finances de la Generalitat durant la Segona República i va participar en l'elaboració de l'Estatut de Núria. També és una figura rellevant Pere Foix i Cases (1893-1978), periodista, escriptor i dirigent sindical, estretament vinculat al moviment obrer i a la vida política catalana del segle XX.

En l'àmbit eclesiàstic destaca Gil Esteve i Tomàs (1798-1860), que va ser bisbe de Tarassona i posteriorment de Tortosa, mentre que Jeroni Giribets (1678-1744), rector de Fontanet, va deixar diverses obres religioses i literàries. El món acadèmic també compta amb Joan-Antoni Mujal i de Gibert, catedràtic de Lleis a la Universitat de Cervera durant el segle XVIII.

La cultura local deu molt a Jaume Coberó i Coberó (1920-2004), historiador i cronista que va dedicar bona part de la seva vida a investigar i divulgar el passat de Torà. També cal recordar el músic i compositor Francesc Mases i Antònia (1911-1976) i, en època més recent, la periodista Montse Oliva Vilà (1966-2018), una de les professionals més reconegudes del periodisme polític català.

Una escapada sense presses: què fer i com viure Torà

Descobrir Torà és deixar que el temps avanci a un altre ritme. Passejar pel nucli històric, seguir les carreteres locals que connecten els diferents pobles del municipi o assistir a alguna de les seves celebracions permet entendre una vila que continua mantenint una estreta relació amb el territori.

La carretera C-1412, que uneix Calaf i Ponts, continua sent el principal eix d'accés, complementat per les vies que comuniquen Torà amb Solsona i amb els diferents nuclis del municipi. Aquesta bona xarxa de comunicacions explica, en part, el paper que la vila ha exercit tradicionalment com a centre de serveis i de relació per als pobles del seu entorn.

El misteri que encara perdura: un poble que ha fet de la memòria la seva millor herència

Hi ha pobles que es defineixen per un monument. D'altres, per un paisatge. Torà es recorda, sobretot, per la manera com ha sabut conservar la seva identitat.

Potser aquest és el seu secret més ben guardat: haver crescut sense renunciar als seus orígens. Entre antics camins, pobles disseminats, tradicions centenàries i una intensa vida associativa, Torà continua demostrant que la història no només s'explica als llibres. També es transmet en una dansa, en una festa popular, en un mercat o en una conversa a la plaça. És aquesta suma de petites històries la que converteix la vila en un indret amb una personalitat pròpia, fidel al seu passat i oberta al futur.

Torna a dalt