Pati de cal Boveret de Masllorenç

El dia 31 d’agost de 1818, Joan Palau Ferrer va atorgar testament davant de Mn. Josep Bernadà, rector de la Parròquia de Sant Bartomeu de Puigtinyós de la qual depenia el poble de Masllorenç, i el dia 25 de setembre de 1864, davant del notari Francesc Xavier Calbó Calbó del Vendrell, la seva filla Rosa Palau Vidal va formalitzar el corresponent inventari dels béns que en aquell document li havia donat el seu pare.

Entre aquests béns hi consta aquest immoble formant part d’un terreny per edificar compost de dos solars sense numeració de 80 pams d’amplada per 70 de fons, ubicat al carrer Sant Roc, que confinava a la dreta (orient) amb Joan Elias, a l’esquerra (ponent) amb Rafel Magriña, al darrera (migdia) amb Pau Miquel, pagès de Masllorenç, i al davant (nord) amb el carrer per on tenia l’entrada.

En aquest mateix document consta el pare de l’atorgant tenia aquest immoble de “l’abat del suprimit monestir de Santes Creus, com a senyor jurisdiccional que havia estat del terme de Masllorenç, havent estat abolits aquests drets per la llei de senyorius, de manera que el posseïa per drets incerts subjectes al domini del senyor que correspongués i que pogués demostrar ser emfitèutic" (1).

El dia 5 d’octubre de 1875, davant del mateix notari del Vendrell, el fill de la propietària d’aquesta finca, Pau Vives Palau, i la seva futura esposa, Rosa Segú Batet, van signar capítols matrimonials en els quals la mare del contraent li va fer donació dels béns que tingués en el moment de la seva mort i entre aquests béns també hi inclou aquest solar.

El dia 11 d’agost de 1902, davant del notari Joaquim Freixas Martorell de Valls, el contraent va fer donació d’aquest immoble al seu fill Ramon Vives Segú reservant-se  l’usdefruit per a ell i la seva esposa.

El dia 23 de setembre de 1904, va morir el donador i el dia 20 de març de 1905, davant del notari Victorino Santamaria Tous del Vendrell, el seu fill i la seva vídua com a titulars de la nuda propietat i de l’usdefruit d’aquest immoble, respectivament, el van vendre a Ramon Cendra Segú de cal Cendra de Masllorenç.

Aquest, el dia 16 d’octubre de 1906, davant del mateix notari, va vendre la meitat de la part d’orient del terreny original a Pau Garriga Guasch de cal Simó de Masllorenç i el dia 3 d’abril de 1920, la resta, corresponent a aquest solar, a Josep Batet Segú de cal Gallart de Masllorenç.

En aquest document, el solar consta que té 40 pams d’ample per 70 de fons que quedava confinant a l’esquerra entrant amb el pati cobert de Joan Garriga, a la dreta amb la casa d’Amparo Magriña, pel darrera amb un cobert de Josep Miquel i pel davant amb el carrer.

El dia 1 de juliol de 1928, el nou propietari, davant del notari Josep Selva Font de Valls, va signar escriptura de donació d’aquest immoble a favor del seu fill Ramon Batet Cendra.

Aquest va morir el dia 3 d’abril de 1964 i el seu fill, Josep Batet Busquets, va incorporar aquesta finca juntament amb la casa del costat que el seu pare havia adquirit el dia 26 de maig de 1940, a l’escriptura de manifestació d’herència que va signar el dia 4 de setembre d’aquell mateix any davant del notari Joan Molina Juyol de Valls.

Aquest hereu va morir el dia 20 de novembre de 2010 i en l’escriptura de manifestació d’herència que van signar els seus fills davant del notari Juan Suárez Sánchez-Ventura de Valls, el dia 12 de maig de 2011, aquest immoble es va atorgar al seu fill Enric Batet Calaf.

En aquest document, l’immoble hi consta descrit com un magatzem entre mitgeres compost de planta baixa i primer pis.

(1) L’atorgant també inclou a l’inventari la casa del C/ Sant Ramon, núm. 6 de Masllorenç coneguda amb el renom de cal Batlló.