Retaule de Sant Isidre i Sant Galderic de Santa Fe de Valldeperes a Navàs ***

A la capella sud del temple es conserva un dels elements artístics més suggeridors del conjunt: un retaule barroc de fusta daurada i policromada que, més enllà del seu valor històric, transmet encara avui una forta càrrega simbòlica i devocional lligada al món rural.

La peça està dedicada a dos patrons de la pagesia. D’una banda, sant Galderic, figura d’origen medieval profundament arrelada a la tradició catalana; de l’altra, sant Isidre, introduït i difós a partir del segle XVII com a patró agrari en el context de la monarquia hispànica. Tots dos comparteixen protagonisme en un mateix programa iconogràfic que reflecteix la convivència de tradicions i devocions al llarg del temps.

El retaule, de proporcions moderades però de gran densitat narrativa, s’organitza en una estructura vertical clàssica: basament, predel·la, cos principal i àtic coronat per la figura del Pare Etern. El cos central es divideix en tres carrers, on es distribueixen les principals escenes i figures.

Al centre s’hi troben les imatges dels dos sants. Sant Galderic apareix amb la seva característica agullada, mentre que sant Isidre es representa amb la rella, símbol del treball agrícola. Tot i que aquestes figures són avui visibles, diversos estudis apunten que podrien no ser les originals, sinó incorporacions posteriors a la Guerra Civil. Per damunt, en una fornícula superior, s’hi alça la figura de santa Bàrbara, protectora tradicional contra tempestes i llamps, molt venerada en l’àmbit pagès.

Les escenes laterals aporten moviment i relat al conjunt. A l’esquerra, un episodi miraculós de sant Galderic mostra el sant conjurant una tempesta en el moment en què els pagesos es disposen a batre a l’era, en una imatge de clara tensió entre natura i fe. A la dreta, sant Isidre apareix envoltat d’àngels que llauren el camp amb bous mentre ell resa, escena que exalta la idea de la intervenció divina en la prosperitat agrícola.

La predel·la del retaule ofereix un nivell narratiu especialment singular, amb la representació del trasllat de les relíquies de sant Galderic des del territori occità fins al Canigó i posteriorment fins a Sant Pau del Camp a Barcelona l’any 1654, en un recorregut que connecta espiritualitat i geografia.

Al centre del conjunt hi figura la data de 1660, moment de la seva execució. Durant molt temps, la peça va restar sense autoria documentada, fins que el 2015 una recerca de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i del Grup de Recerca d’Art Modern de la Universitat de Girona, encapçalada per l’historiador de l’art Joan Bosch, en va atribuir la realització a l’escultor manresà Josep Generes.

Avui, el retaule es contempla com una síntesi delicada entre art, fe i paisatge, un relat esculpit que encara sembla conservar l’eco d’un món on la terra, el cel i la vida quotidiana caminaven estretament entrellaçats.