Retaule del Roser de Santa Fe de Valldeperes a Navàs ***

A la capella lateral nord del temple es conserva un dels conjunts més delicats i evocadors del patrimoni artístic del recinte: el retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser, una peça que permet endinsar-se en la profunda devoció mariana que, des del segle XVI, ha tingut un paper central en la religiositat popular catalana.

El culte al Roser va arrelar amb força a Catalunya, especialment a partir de la difusió del rosari com a pràctica de pregària comunitària, i es va convertir en una de les advocacions marianes més estimades tant en l’àmbit urbà com rural. Aquest retaule n’és un reflex fidel, pensat no només com a ornament, sinó com a veritable “catecisme visual” per a la comunitat.

Es tracta d’una obra de fusta daurada i policromada, amb pintures sobre tela, d’estil renaixentista posterior a 1610 i d’autor desconegut. De dimensions modestes, presenta una estructura més lleugera i plana que el retaule barroc de sant Isidre situat a la capella oposada, amb un caràcter marcadament narratiu i una clara voluntat didàctica. A diferència d’aquell, aquí les escenes principals no són tallades en fusta, sinó pintades, fet que reforça la seva dimensió explicativa.

El conjunt s’organitza verticalment en quatre nivells —predel·la, dos pisos i àtic— i horitzontalment en un carrer central i dos de laterals, separats per columnetes de tipus balustriforme amb capitells d’ordre corinti. Aquesta ordenació dona ritme i equilibri a un programa iconogràfic extens i molt estructurat.

Les escenes representades corresponen al cicle tradicional del Roser. A la predel·la s’hi desenvolupen episodis de la Passió: l’Oració a l’hort de Getsemaní, la Flagel·lació, la Coronació d’espines i el Camí del Calvari. Al primer pis hi apareixen moments clau de la vida de Maria, com l’Anunciació, la Visitació, la Presentació al Temple i el Naixement. El segon nivell continua amb escenes de fort contingut teològic: Jesús entre els doctors, la Pentecosta, la Resurrecció i l’Ascensió. Finalment, a l’àtic, es representen la Coronació de la Mare de Déu, la Crucifixió i l’Assumpció, tancant el relat amb una visió gloriosa.

Al centre del retaule hi destaca la imatge de la Mare de Déu del Roser, d’estètica clarament renaixentista i possiblement anterior a la mateixa estructura que l’envolta, fet que li confereix un especial valor històric. Per damunt, una imatge de santa Apol·lònia —identificable pel seu atribut del queixal— completa el discurs iconogràfic.

Els laterals del retaule presenten guardapols decoratius, mentre que el coronament o sobreàtic s’ornamenta amb figures d’angelets i motius decoratius que aporten moviment i lleugeresa al conjunt.

Contemplat avui, aquest retaule no només és una peça artística de gran interès, sinó també una porta d’entrada a la sensibilitat espiritual d’una època en què la fe, la imatge i la vida quotidiana caminaven estretament unides sota l’ombra protectora del Roser.