❮
❯
Habitants:
17.667
Extensió:
57.32 Km²
Altitud:
233 m
Comarca i província:
Noguera, Lleida
Etimologia:
Del català baleguer, lloc on creix el bàlec, en referir-se a aquesta planta arbustiva molt semblant a la ginesta. Alguns autors afirmen que prové del l'ibèric bal, "tallat", i ker, "roca alta".
Gentilici:
balaguerins
Llocs d'interès de Balaguer (10)
Què fer a Balaguer?
Una ruta fàcil per descobrir els seus racons més singulars. En un tres i no res!
Veure rutaQuè més s'hi pot fer a Balaguer?
Experiències, rutes, esport, aventura, visites guiades i autoguiades, veus i secrets...
Museu de la Noguera a Balaguer
El Museu de la Noguera, ubicat al centre històric de Balaguer, és un espai dedicat a preservar i difondre la història i el patrimoni de la ciutat i la comarca. L’exposició permanent recorre el passat...
Museus i Centres d'Interpretació
Fires, festes i activitats (7)
Fira dels Alls, Mercat de Santa Llúcia de Balaguer
05/12/2026
Fires tradicionals
Més informació →
Fira Q Balaguer, la Fira de la Qualitat
24/04/2027 - 25/04/2027
Fires multisectorials
Més informació →
Juliol de Música i Poesia a Balaguer
04/07/2027 - 25/07/2027
Festivals i mostres de festes
Més informació →
TransSegre, Festa Major d'estiu a Balaguer
09/07/2027 - 10/07/2027
Festes Majors de municipis
Més informació →
Encontats, Mercat del Conte i el Llibre Il·lustrat de Balaguer
19/09/2027
Fires multisectorials
Més informació →
Harpia, Balaguer Medieval
24/09/2027 - 26/09/2027
Recreacions històriques
Més informació →
Festes del Sant Crist de Balaguer
09/11/2027
Festes Majors de municipis
Més informació →
{"id":75,"nom":"Balaguer","slug":"balaguer","codi_municipi":"2504040003","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=poblacions&accio=form_modificacio&codi_municipi=2504040003","nom_municipi_cat":"Balaguer","entradeta_cat":null,"descripcio_cat":null,"municipi_descripcio":"<h1><strong>Balaguer, entre el Segre i la mem\u00f2ria d\u2019una ciutat amb moltes vides<\/strong><\/h1><p><strong>Balaguer<\/strong> \u00e9s una ciutat marcada pel riu Segre, per la seva condici\u00f3 de capital de la Noguera i per una hist\u00f2ria en qu\u00e8 conviuen les empremtes andalusines, el passat del comtat d\u2019Urgell, la tradici\u00f3 agr\u00edcola i comercial i una vida cultural que encara avui mant\u00e9 una personalitat pr\u00f2pia. Situada a la plana del Segre, Balaguer ocupa una posici\u00f3 de transici\u00f3 entre les terres de Lleida i les primeres elevacions prepirinenques.<\/p><p>La ciutat actual \u00e9s el resultat de moltes transformacions. El <strong>Balaguer andalus\u00ed<\/strong>, la ciutat dels comtes d\u2019Urgell, el Balaguer agr\u00edcola, la ciutat que va cr\u00e9ixer m\u00e9s enll\u00e0 de les muralles i la capital comercial i de serveis de la Noguera formen part d\u2019una mateixa hist\u00f2ria. Per aix\u00f2, parlar de Balaguer no \u00e9s nom\u00e9s parlar d\u2019un conjunt de monuments: \u00e9s parlar d\u2019una ciutat que ha anat canviant de funci\u00f3 i de dimensi\u00f3 sense perdre la relaci\u00f3 amb el territori que l\u2019envolta.<\/p><h2>Per qu\u00e8 el Segre \u00e9s tan important per entendre Balaguer?<\/h2><p>El <strong>Segre<\/strong> \u00e9s molt m\u00e9s que el riu que travessa Balaguer. La seva pres\u00e8ncia ha condicionat el lloc on es va establir la ciutat, els seus camins, les activitats econ\u00f2miques i, durant segles, tamb\u00e9 les seves defenses.<\/p><p>La posici\u00f3 de Balaguer respon a una combinaci\u00f3 especialment favorable entre el riu, els desnivells del terreny i les vies de comunicaci\u00f3 que seguien la vall. Aquesta situaci\u00f3 va afavorir que el territori adquir\u00eds import\u00e0ncia i que Balaguer acab\u00e9s convertint-se en un centre pol\u00edtic i econ\u00f2mic de primer ordre.<\/p><p>Encara avui aquesta relaci\u00f3 \u00e9s visible. El <strong>nucli hist\u00f2ric<\/strong>, situat al marge dret del Segre i adaptat a un terreny de forts desnivells, contrasta amb les zones m\u00e9s planeres i regulars de l\u2019expansi\u00f3 moderna de Balaguer.<\/p><p>Aquesta dualitat ajuda a entendre una caracter\u00edstica molt pr\u00f2pia de la ciutat: <strong>Balaguer no es descobreix nom\u00e9s mirant els edificis, sin\u00f3 observant com s\u2019ha relacionat amb el riu i amb el relleu<\/strong>.<\/p><h2>Fins on arriba el terme de Balaguer?<\/h2><p>El municipi de <strong>Balaguer<\/strong> t\u00e9 una superf\u00edcie de <strong>57,32 km\u00b2<\/strong> i s\u2019est\u00e9n per la vall del Segre, en un territori de transici\u00f3 entre la plana agr\u00edcola i els relleus que condueixen cap al Prepirineu.<\/p><p>Aquesta extensi\u00f3 fa que Balaguer no es pugui entendre \u00fanicament com una ciutat compacta. El terme incorpora tamb\u00e9 espais agr\u00edcoles, zones de regadiu i de sec\u00e0 i un paisatge rural que ha estat essencial en l\u2019evoluci\u00f3 econ\u00f2mica de la poblaci\u00f3.<\/p><p>La ciutat exerceix, al mateix temps, una funci\u00f3 de <strong>capital de la Noguera<\/strong>, fet que ha refor\u00e7at el seu paper comercial, administratiu i de serveis dins del conjunt de la comarca.<\/p><h2>Per qu\u00e8 el Pla d\u2019Almat\u00e0 \u00e9s clau per entendre Balaguer?<\/h2><p>El <strong>Pla d\u2019Almat\u00e0<\/strong> \u00e9s el nucli originari de Balaguer. El seu origen es remunta a <strong>mitjan segle VIII<\/strong>, quan s\u2019hi va establir un campament militar andalus\u00ed relacionat amb les rutes de conquesta que seguien el Segre. Amb el temps, aquell assentament es va transformar en una <strong>medina<\/strong>, una ciutat isl\u00e0mica que va assolir una especial import\u00e0ncia durant el segle XI.<\/p><p>Les excavacions arqueol\u00f2giques han posat al descobert parts de l\u2019entramat urb\u00e0, amb habitatges, carrers, espais productius i elements relacionats amb la vida religiosa i quotidiana. El jaciment permet entendre que els or\u00edgens urbans de Balaguer s\u00f3n molt anteriors a la ciutat medieval cristiana.<\/p><p>El <strong>1105<\/strong>, la conquesta cristiana va marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3. Balaguer va quedar vinculada al comtat d\u2019Urgell i va iniciar una nova etapa pol\u00edtica i urbana. El Pla d\u2019Almat\u00e0, per\u00f2, continua sent fonamental perqu\u00e8 permet veure les arrels andalusines sobre les quals es va desenvolupar la ciutat posterior.<\/p><h2>Com va passar Balaguer de ciutat andalusina a ciutat comtal?<\/h2><p>La conquesta cristiana de <strong>Balaguer l\u2019any 1105<\/strong> va obrir una nova etapa. La ciutat va quedar vinculada al <strong>comtat d\u2019Urgell<\/strong> i l\u2019antic sistema de poder andalus\u00ed es va transformar progressivament en un centre pol\u00edtic i territorial comtal.<\/p><p>El <strong>Castell Form\u00f3s<\/strong>, sobre l\u2019antic hisn andalus\u00ed, es va convertir en un dels principals centres de poder de la ciutat. Paral\u00b7lelament, Balaguer va cr\u00e9ixer m\u00e9s enll\u00e0 del seu nucli inicial i es van desenvolupar nous barris i sistemes defensius. Les muralles que avui encara es poden resseguir expliquen aquest creixement successiu entre els segles VIII i XIV.<\/p><p>Aix\u00ed, la hist\u00f2ria de Balaguer no \u00e9s una substituci\u00f3 absoluta d\u2019una ciutat per una altra, sin\u00f3 una <strong>superposici\u00f3 d\u2019etapes<\/strong>: la medina andalusina, la ciutat comtal i, m\u00e9s endavant, la ciutat comercial i agr\u00edcola que acabaria convertint-se en la Balaguer contempor\u00e0nia.<\/p><h2>Com ha canviat l\u2019economia de Balaguer?<\/h2><p>Durant molt de temps, l\u2019economia de <strong>Balaguer<\/strong> va estar estretament vinculada a l\u2019agricultura, la ramaderia, el comer\u00e7 i les activitats relacionades amb el riu.<\/p><p>L\u2019arribada del <strong>Canal d\u2019Urgell<\/strong> va transformar profundament el paisatge agr\u00edcola de la zona. Els cultius de sec\u00e0 van conviure progressivament amb els nous espais de regadiu i la producci\u00f3 agr\u00edcola va adquirir noves possibilitats.<\/p><p>Per\u00f2 Balaguer ja no \u00e9s avui una ciutat principalment agr\u00edcola. La seva funci\u00f3 de capital comarcal ha fet cr\u00e9ixer especialment els <strong>serveis, el comer\u00e7, l\u2019administraci\u00f3, l\u2019educaci\u00f3 i altres activitats terci\u00e0ries<\/strong>.<\/p><p>Aquesta evoluci\u00f3 explica el paper actual de Balaguer com a centre comercial i de serveis de la Noguera, sense que aix\u00f2 hagi fet desapar\u00e8ixer la relaci\u00f3 amb el m\u00f3n agr\u00edcola.<\/p><h2>Fem turisme a Balaguer? Una ciutat per descobrir caminant<\/h2><p>Fer turisme a <strong>Balaguer<\/strong> \u00e9s, sobretot, entendre com s\u2019han anat acumulant les seves diferents etapes hist\u00f2riques.<\/p><p>La visita es pot comen\u00e7ar al <strong>centre hist\u00f2ric<\/strong>, continuar pels espais relacionats amb les antigues muralles i el poder comtal i acabar mirant la ciutat des dels punts que permeten entendre la seva relaci\u00f3 amb el Segre.<\/p><p>El <strong>Museu de la Noguera<\/strong> \u00e9s especialment \u00fatil per ordenar aquesta hist\u00f2ria. Les seves col\u00b7leccions expliquen la relaci\u00f3 entre la ciutat andalusina i la posterior ciutat feudal i permeten entendre el paper que Balaguer va tenir en aquest espai de contacte entre al-\u00c0ndalus i els comtats catalans.<\/p><p>Entre els principals punts d\u2019inter\u00e8s de <strong>Balaguer<\/strong> hi ha el <strong>Pla d\u2019Almat\u00e0, el Castell Form\u00f3s, les muralles, Santa Maria, Sant Dom\u00e8nec, el Mercadal, el santuari del Sant Crist i el Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 de l\u2019Or del Segre<\/strong>, entre altres espais.<\/p><p>No cal, per\u00f2, visitar Balaguer amb la pressa d\u2019anar completant una llista. Una de les millors maneres d\u2019entendre la ciutat \u00e9s caminar-la i observar els canvis de paisatge, les perspectives sobre el riu i la transici\u00f3 entre el nucli antic i la ciutat m\u00e9s moderna.<\/p><h2>Quins punts d\u2019inter\u00e8s de Balaguer mereixen una visita?<\/h2><p>La riquesa patrimonial de <strong>Balaguer<\/strong> permet combinar arqueologia, arquitectura, hist\u00f2ria i paisatge.<\/p><p>El <strong>Pla d\u2019Almat\u00e0<\/strong> \u00e9s imprescindible per comprendre l\u2019origen isl\u00e0mic de la ciutat. El <strong>Castell Form\u00f3s<\/strong> ajuda a explicar el poder pol\u00edtic i militar d\u2019\u00e8poca andalusina i feudal. Les <strong>muralles<\/strong> mostren l\u2019expansi\u00f3 de Balaguer medieval i el <strong>Mercadal<\/strong> conserva la dimensi\u00f3 comercial i ciutadana de la ciutat.<\/p><p>En un altre nivell hi ha espais que expliquen la relaci\u00f3 de Balaguer amb la religiositat i la cultura popular, com el <strong>santuari del Sant Crist<\/strong>, mentre que el Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 de l\u2019Or del Segre recorda una activitat tradicional relacionada amb el riu.<\/p><p>La gr\u00e0cia \u00e9s que tots aquests llocs no expliquen exactament la mateixa hist\u00f2ria: <strong>junts expliquen Balaguer<\/strong>.<\/p><h2>Per qu\u00e8 el Sant Crist \u00e9s una tradici\u00f3 tan arrelada a Balaguer?<\/h2><p>El <strong>Sant Crist de Balaguer<\/strong> ocupa un lloc especial dins la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de la ciutat. M\u00e9s que presentar-lo simplement com una llegenda, cal entendre'l com una <strong>tradici\u00f3 religiosa i popular<\/strong> que s\u2019ha transm\u00e8s durant generacions i que encara t\u00e9 una pres\u00e8ncia clara en la vida festiva de Balaguer.<\/p><p>La tradici\u00f3 explica que la imatge del Crist va arribar a la ciutat <strong>riu amunt, contra el corrent del Segre<\/strong>, fins a quedar-se en un punt proper a Balaguer. El relat vincula aix\u00ed directament el miracle amb el riu que ha marcat la hist\u00f2ria de la ciutat.<\/p><p>La devoci\u00f3 es va consolidar al llarg dels segles i l\u2019antic temple de Santa Maria d\u2019Almat\u00e0 va acabar convertint-se en el <strong>santuari del Sant Crist<\/strong>, actualment un dels espais religiosos m\u00e9s identificables de Balaguer.<\/p><p>La tradici\u00f3 no viu nom\u00e9s dins del santuari. Tamb\u00e9 forma part de les <strong>Festes del Sant Crist<\/strong>, amb actes de cultura popular que contribueixen a mantenir viu aquest vincle entre religi\u00f3, mem\u00f2ria i identitat ciutadana.<\/p><p>Aix\u00ed, el Sant Crist permet veure una caracter\u00edstica essencial de Balaguer: una hist\u00f2ria religiosa que, amb el pas del temps, s\u2019ha convertit tamb\u00e9 en <strong>patrimoni cultural i mem\u00f2ria ciutadana<\/strong>.<\/p><h2>Quines altres llegendes i tradicions expliquen Balaguer?<\/h2><p>Una de les hist\u00f2ries m\u00e9s singulars \u00e9s la de les <strong>Fades de Mormur<\/strong>, una al\u00b7legoria escrita per <strong>Josep Carner-Ribalta<\/strong> i publicada a Balaguer l\u2019any 1973.<\/p><p>El relat parla de vuit fades que habiten el tossal de Mormur, al sec\u00e0 de Balaguer, i que decideixen convertir un nad\u00f3 anomenat Feliu en una persona completament feli\u00e7. Aquesta hist\u00f2ria liter\u00e0ria ha deixat una petjada f\u00edsica a la ciutat: les vuit fades es poden descobrir en diferents punts del centre hist\u00f2ric.<\/p><p>\u00c9s una tradici\u00f3 m\u00e9s moderna que les grans llegendes religioses, per\u00f2 precisament per aix\u00f2 resulta interessant. Demostra que <strong>la mem\u00f2ria de Balaguer tamb\u00e9 es construeix a trav\u00e9s de la literatura contempor\u00e0nia<\/strong>.<\/p><h2>Quines fires i festes expliquen millor la manera de viure Balaguer?<\/h2><p>El calendari de <strong>Balaguer<\/strong> t\u00e9 una personalitat molt marcada. Al llarg de l\u2019any s\u2019hi combinen fires comercials i tradicionals, activitats culturals, recreacions hist\u00f2riques i festes populars.<\/p><p>Entre les cites que formen part del calendari hi ha <strong>Harpia, Balaguer Medieval; Encontats, Mercat del Conte i el Llibre Il\u00b7lustrat; la Fira dels Alls i el Mercat de Santa Ll\u00facia; Fira Q; Juliol de M\u00fasica i Poesia i TransSegre<\/strong>, a m\u00e9s de les celebracions vinculades al Sant Crist.<\/p><p>Cadascuna representa una faceta diferent de Balaguer. <strong>Harpia<\/strong> recupera la dimensi\u00f3 medieval; Encontats posa el focus en la literatura infantil i la il\u00b7lustraci\u00f3; les fires tradicionals mantenen el component comercial i popular; Fira Q connecta la ciutat amb l\u2019activitat econ\u00f2mica actual; i TransSegre converteix el riu en protagonista d\u2019una celebraci\u00f3 festiva d\u2019estiu.<\/p><p>M\u00e9s que enumerar-les, el que resulta interessant \u00e9s observar qu\u00e8 tenen en com\u00fa: <strong>la voluntat de fer ciutat i de convertir els carrers i les places en espais de trobada<\/strong>.<\/p><h2>Quina m\u00fasica i quines danses s\u00f3n pr\u00f2pies de Balaguer?<\/h2><p>La cultura popular de <strong>Balaguer<\/strong> conserva una pe\u00e7a especialment singular: <strong>La Galop de Balaguer<\/strong>.<\/p><p>La dansa est\u00e0 documentada en el <em>Costumari Catal\u00e0<\/em> de Joan Amades i es relaciona amb l\u2019antiga <strong>Fira dels Enamorats<\/strong>, celebrada al setembre. Segons la tradici\u00f3 recollida per Amades, la fira tenia una important dimensi\u00f3 social i era un moment en qu\u00e8 fam\u00edlies i joves establien relacions que podien acabar en matrimoni.<\/p><p>La recuperaci\u00f3 de <strong>La Galop<\/strong> ha comptat amb la participaci\u00f3 de l\u2019Escola Municipal de M\u00fasica, l\u2019Espai de Dansa i Creaci\u00f3 La Xemeneia i altres entitats locals. La dansa s\u2019ha incorporat tamb\u00e9 a activitats educatives municipals, de manera que una pr\u00e0ctica tradicional ha tornat a formar part de la cultura viva de Balaguer.<\/p><p>La m\u00fasica de Balaguer t\u00e9, per\u00f2, una dimensi\u00f3 encara m\u00e9s sorprenent. Els <strong>Germans Pla \u2014Joan Baptista, Josep i Manuel Pla\u2014<\/strong> van ser tres m\u00fasics i compositors d\u2019ascend\u00e8ncia balaguerina que van assolir reconeixement a les corts europees del segle XVIII.<\/p><h2>Quins personatges estan especialment vinculats a Balaguer?<\/h2><p>No cal elaborar una llarga n\u00f2mina de noms per explicar la dimensi\u00f3 cultural de <strong>Balaguer<\/strong>. N\u2019hi ha prou amb alguns casos que permeten entendre diferents moments de la ciutat.<\/p><h3>Josep Carner-Ribalta, entre literatura, cinema i exili<\/h3><p><strong>Josep Carner-Ribalta<\/strong> va n\u00e9ixer a Balaguer el 14 d\u2019abril de 1898 i hi va passar la infantesa i la primera joventut. Va ser poeta, novel\u00b7lista, dramaturg, traductor, historiador, cineasta i pintor.<\/p><p>La seva traject\u00f2ria el va portar molt lluny de Balaguer, per\u00f2 la ciutat va continuar apareixent en la seva obra i en la seva mem\u00f2ria. Les <strong>Fades de Mormur<\/strong> constitueixen una de les expressions m\u00e9s curioses d\u2019aquesta relaci\u00f3.<\/p><h3>Els Germans Pla, una hist\u00f2ria musical europea<\/h3><p>Els <strong>Germans Pla<\/strong> representen una altra manera de projectar Balaguer m\u00e9s enll\u00e0 del territori. Joan Baptista, Josep i Manuel Pla van desenvolupar una carrera musical al segle XVIII i van ser coneguts en diverses corts europees.<\/p><p>La seva vinculaci\u00f3 amb Balaguer prov\u00e9 de l\u2019ascend\u00e8ncia familiar, investigada i documentada pel Museu de la Noguera. La recuperaci\u00f3 d\u2019aquesta hist\u00f2ria permet incorporar la ciutat a un relat musical molt m\u00e9s ampli del que habitualment associem a una ciutat de Ponent.<\/p><h2>S\u2019han rodat pel\u00b7l\u00edcules a Balaguer?<\/h2><p>El cinema tamb\u00e9 t\u00e9 una hist\u00f2ria pr\u00f2pia a <strong>Balaguer<\/strong>. La ciutat va tenir diverses sales durant el segle XX i fins i tot va comptar amb una activitat cinematogr\u00e0fica pr\u00f2pia vinculada a iniciatives locals.<\/p><p>I Balaguer continua apareixent com a escenari audiovisual. L\u2019any <strong>2025<\/strong> la ciutat va acollir el rodatge de diverses escenes de <em>Killder<\/em>, un llargmetratge escrit i dirigit per Joan Ramon Armad\u00e0s. Entre les localitzacions hi havia la <strong>Reguereta, la pla\u00e7a del Mercadal, la zona del riu i altres espais urbans<\/strong>.<\/p><p>Uns anys abans, la Reguereta tamb\u00e9 havia estat escollida per al rodatge d\u2019una escena de <em>Barcelona 1714<\/em>.<\/p><h2>Qu\u00e8 fer a Balaguer m\u00e9s enll\u00e0 de visitar monuments?<\/h2><p>Una de les millors maneres de viure <strong>Balaguer<\/strong> \u00e9s combinar patrimoni i experi\u00e8ncia.<\/p><p>Es pot comen\u00e7ar pel centre hist\u00f2ric i continuar amb el Museu de la Noguera, rec\u00f3rrer les muralles, acostar-se al Pla d\u2019Almat\u00e0 i acabar el recorregut al voltant del Segre. Tamb\u00e9 es pot seguir la <strong>Ruta Liter\u00e0ria de Balaguer<\/strong>, que relaciona espais de la ciutat amb autors i textos.<\/p><p>Una altra opci\u00f3 \u00e9s descobrir la relaci\u00f3 de Balaguer amb el riu a trav\u00e9s del <strong>Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 de l\u2019Or del Segre<\/strong>, on s\u2019explica la tradici\u00f3 de la recerca d\u2019or i la seva evoluci\u00f3.<\/p><p>I per a qui prefereixi viure la ciutat quan est\u00e0 especialment activa, el calendari de <strong>fires, festes, m\u00fasica, literatura i cultura popular<\/strong> ofereix moltes possibilitats.<\/p><h2>Com arribar a Balaguer?<\/h2><p>La situaci\u00f3 de <strong>Balaguer<\/strong> ha estat hist\u00f2ricament un dels motius del seu desenvolupament i avui continua sent un dels seus avantatges.<\/p><p>La ciutat est\u00e0 connectada per carretera amb diversos eixos importants de les Terres de Lleida i del Prepirineu, entre els quals hi ha la <strong>C-12, la C-13, la C-26 i la C-53<\/strong>. Tamb\u00e9 disposa de connexi\u00f3 ferrovi\u00e0ria amb la l\u00ednia <strong>Lleida-La Pobla de Segur<\/strong>.<\/p><p>Aquesta situaci\u00f3 converteix Balaguer en una porta d\u2019entrada a la Noguera i en un punt de pas natural entre la plana i les terres prepirinenques.<\/p><h2>Quin rac\u00f3 desconegut explica una hist\u00f2ria sorprenent de Balaguer?<\/h2><p>Un dels episodis m\u00e9s curiosos de la hist\u00f2ria de <strong>Balaguer<\/strong> \u00e9s el relacionat amb la loteria de l\u2019any <strong>1901<\/strong>.<\/p><p>Aquell any, el primer premi de la Loteria Nacional va arribar a Balaguer. Dos d\u00e8cims del n\u00famero 30.565, premiats amb cinc milions de pessetes cadascun segons la documentaci\u00f3 conservada, havien estat venuts en un caf\u00e8 de la pla\u00e7a Mercadal.<\/p><p>Un dels premiats va ser <strong>Nadal Puig i Bellera<\/strong>, sacerdot i m\u00fasic de Balaguer. Amb part dels diners va encarregar al conegut escultor modernista <strong>Enric Claras\u00f3<\/strong> la construcci\u00f3 del pante\u00f3 familiar del cementiri de Balaguer.<\/p><p>L\u2019an\u00e8cdota t\u00e9 gaireb\u00e9 tots els ingredients d\u2019una novel\u00b7la: una ciutat de comen\u00e7ament del segle XX, un premi extraordinari, un m\u00fasic que de sobte rep una fortuna i una obra escult\u00f2rica que encara conserva aquella hist\u00f2ria.<\/p><h2>Balaguer, una ciutat que no s\u2019explica en una sola \u00e8poca<\/h2><p>La millor manera d\u2019entendre <strong>Balaguer<\/strong> \u00e9s assumir que no t\u00e9 una \u00fanica hist\u00f2ria.<\/p><p>Hi ha el Balaguer que va n\u00e9ixer al <strong>Pla d\u2019Almat\u00e0<\/strong> i que va cr\u00e9ixer com a ciutat andalusina. Hi ha el Balaguer que es va convertir en centre del <strong>comtat d\u2019Urgell<\/strong>. Hi ha la ciutat de mercat, muralles i pagesia. Hi ha el Balaguer que va cr\u00e9ixer amb el regadiu, les carreteres, el ferrocarril i els nous barris. I hi ha la ciutat actual, capital de la Noguera, amb una economia cada vegada m\u00e9s vinculada als serveis, per\u00f2 encara estretament relacionada amb l\u2019agricultura i el territori.<\/p><p>Tamb\u00e9 hi ha un Balaguer m\u00e9s intangible: el de <strong>La Galop, el Sant Crist, les Fades de Mormur, les fires, el mercat, la literatura, la m\u00fasica i les hist\u00f2ries familiars<\/strong>.<\/p><p>\u00c9s precisament aquesta acumulaci\u00f3 de capes la que fa interessant visitar <strong>Balaguer<\/strong>. No \u00e9s nom\u00e9s una ciutat amb patrimoni. \u00c9s una ciutat on el patrimoni encara ajuda a explicar la vida actual.<\/p><p>I potser aquesta \u00e9s la millor manera de resumir-la: <strong>Balaguer \u00e9s una ciutat feta de riu, mem\u00f2ria, mercat i cultura, on cada \u00e8poca ha deixat alguna cosa que encara es pot recon\u00e8ixer avui.<\/strong><\/p>","gentilici":"balaguerins","etimologia":"<p>Del catal\u00e0 <em>baleguer<\/em>, lloc on creix el\u00a0<em>b\u00e0lec<\/em>, en referir-se a aquesta planta arbustiva molt semblant a la <em>ginesta<\/em>. Alguns autors afirmen que prov\u00e9 del l'ib\u00e8ric <em>bal<\/em>, "tallat", i <em>ker<\/em>, "roca alta".<\/p>","nuclis_poblacio":null,"comarca":{"id":25,"nom":"Noguera","slug":"noguera","codi_comarca":"8102340003","nom_comarca_cat":"Noguera","entradeta_cat":null,"descripcio_cat":null,"comarca_descripcio":null,"gentilici":"noguerenc, noguerenca.","etimologia":"<p>Prov\u00e9 segons autors del llat\u00ed <em>naucaria<\/em>, "barca" o del llat\u00ed <em>nigra<\/em> derivat a <em>neera<\/em>, "negre", del llat\u00ed <em>nucaria<\/em>, "camp de nogueres" o fins i tot de l'\u00e0rab <em>nugaira<\/em>, "cavitat o congost".<\/p>","capital":"Balaguer","co_capital":null,"codi_provincia":"25","provincia":"Girona","altitud":1676.4,"superficie":1784.1,"svg_path":"115.67,421.23 116.72,421.2 116.23,421.03 116.74,420.88 116.69,420.83 117.7,420.83 119.94,420.9 120.28,420.83 121.92,420.77 121.93,420.7 123.38,420.68 124.1,420.54 123.16,420.48 123.93,420.36 123.61,420.22 124.85,420.11 125.03,420.05 126.2,420.03 126.29,419.96 125.69,419.89 125.85,419.76 126.3,419.74 125.17,419.43 126.03,419.43 128.58,419.58 129.18,419.58 129.32,419.55 130.7,419.53 131.35,419.47 130.79,419.33 129.53,419.21 129.82,419.16 129.1,419.08 129.17,418.98 128.31,418.82 128.37,418.77 127.54,418.68 125.77,418.57 124.02,418.44 123.79,418.35 122.45,418.19 121.16,418.11 120.3,418.15 118.51,417.98 116.98,417.87 116.34,417.82 113.96,417.86 113.8,418.05 115.28,418.18 114.59,418.21 113.46,418.1 113.36,418.05 109.87,418.12 109.87,418.2 110.4,418.28 111.66,418.22 112.44,418.33 112.02,418.49 111.46,418.54 110.22,418.53 109.22,418.45 107.56,418.23 107.84,418.22 106.06,417.93 104.11,417.77 103.32,417.69 101.98,417.77 100.9,417.72 98.65,417.72 97.19,417.55 95.4,417.43 96.12,417.32 97.22,417.35 97.67,417.3 98.32,417.32 98.23,417.12 97.42,417.06 95.94,417.05 94.62,417.01 92.7,417.06 91.54,417.19 91.34,417.38 86.37,417.41 85.29,417.26 86.5,417.24 85.68,417.11 84.09,417.08 83.93,417.13 81.26,417.12 80.9,417.01 79.57,417.03 77.43,416.98 77.5,416.88 76.36,416.86 74.76,417.08 73.68,417.09 72.53,417.01 71.67,417.02 70.77,416.95 70.3,417.0 69.51,416.94 68.47,417.1 68.07,417.11 66.36,417.27 66.6,417.31 65.43,417.39 63.64,417.56 62.58,417.62 61.6,417.72 61.05,417.85 59.44,417.97 57.8,418.26 58.03,418.52 58.03,418.63 60.51,418.7 60.78,418.78 59.28,418.85 60.05,419.07 59.64,419.14 60.13,419.23 56.38,419.33 56.6,419.45 59.22,419.68 60.42,419.61 61.09,419.69 61.18,419.78 61.72,419.88 62.56,419.92 63.87,419.94 65.75,420.02 66.37,420.15 65.75,420.14 65.23,420.26 65.67,420.39 66.8,420.43 67.08,420.63 67.95,420.75 68.09,420.69 69.14,420.61 71.17,420.52 72.49,420.51 74.3,420.52 74.82,420.45 76.26,420.4 78.35,420.41 79.81,420.44 80.18,420.42 82.97,420.42 85.1,420.36 87.21,420.36 88.65,420.43 88.99,420.37 89.98,420.34 91.92,420.23 94.87,420.24 96.82,420.2 101.13,420.22 102.18,420.34 103.47,420.31 104.4,420.34 106.82,420.37 107.47,420.26 107.26,420.23 107.56,420.05 108.34,420.08 109.05,420.22 109.05,420.34 107.56,420.46 107.77,420.49 109.4,420.57 110.02,420.72 111.18,420.86 112.15,420.91 112.52,421.01 113.93,421.19 115.46,421.16 115.67,421.23","img_id_text":null,"img_escut":null,"img_principal":102585,"img_altres_llocs":null,"desc_consell_comarcal":null,"desc_oficina_turisme":null,"desc_altre_punt_info":null,"desc_altre_punt_info_1":null,"desc_altre_punt_info_2":null,"desc_altre_punt_info_3":null,"desc_altre_punt_info_4":null,"desc_altre_punt_info_5":null,"created_at":null,"updated_at":"2026-01-16T09:07:21.000000Z","deleted_at":null,"imatge_capcelera":"IMG118193","imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"meta_title":"Comarca de la Noguera | Festacatalunya.cat","meta_description":"Descobreix la comarca de Noguera i el millor de Catalunya. Troba pobles amb encant, monuments, museus, rutes i plans per aquest cap de setmana."},"codi_comarca":"8102340003","provincia":"Lleida","codi_provincia":"25","num_habitants":17667,"altitud":233,"superficie":57.32,"img_id_text":null,"img_escut":74468,"img_panoramica":"IMG123051","img_panoramica_crop":null,"img_panoramica_focus":null,"img_principal":null,"img_secundaria":"74467","img_altres_llocs":"3246","video_poblacio":null,"entitat1":"97","entitat2":"1368","entitat3":null,"entitat4":null,"entitat5":null,"entitat6":null,"entitat7":null,"diputacio":null,"mostrar_com_poble":false,"te_mapa_serveis":true,"created_at":null,"updated_at":"2026-09-25T08:00:35.000000Z","deleted_at":null,"meta_title":"Balaguer (Noguera) Lleida - Qu\u00e8 veure, festes i guia tur\u00edstica | Festa Catalunya","meta_description":"Descobreix Balaguer i el millor de Catalunya. Visita els seus pobles, monuments i museus, i gaudeix de rutes, experi\u00e8ncies i qu\u00e8 fer aquest cap de setmana.","plan":{"id":1,"municipi_id":75,"municipi_description":"<h2>Qu\u00e8 fer i qu\u00e8 visitar a Balaguer? Escapada a la capital de la Noguera<\/h2><p>Balaguer \u00e9s la capital de la Noguera i una ciutat marcada pel pas del temps, pel riu Segre i per la petjada de les diferents cultures que hi han deixat empremta. Antiga capital del comtat d\u2019Urgell, conserva un important patrimoni hist\u00f2ric que es fa especialment visible al centre hist\u00f2ric, a les muralles, a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria i a l\u2019entorn del santuari del Sant Crist.<br><\/p><p>Per descobrir <strong>qu\u00e8 fer a Balaguer<\/strong> no cal c\u00f3rrer. La ciutat convida a caminar sense pressa, a perdre\u2019s pels carrers del nucli antic, resseguir les traces de la seva hist\u00f2ria i deixar-se sorprendre per espais que sovint passen desapercebuts en una primera visita. I \u00e9s que Balaguer t\u00e9 aquesta combinaci\u00f3 especial de patrimoni, paisatge i vida quotidiana que fa que una escapada de poques hores pugui donar molt de si.<\/p><p><br>Proposem fer un recorregut per con\u00e8ixer l\u2019ess\u00e8ncia de Balaguer i visitar alguns dels seus espais m\u00e9s representatius. \u00c9s una bona manera de descobrir <strong>qu\u00e8 veure a Balaguer<\/strong>, tant si hi aneu en parella com amb la fam\u00edlia, amb nens o amb amics. La millor manera \u00e9s fer-ho sense c\u00f3rrer: mirar els edificis, fixar-se en els detalls, entrar en els racons del centre hist\u00f2ric i deixar-se portar pel ritme de la ciutat.<\/p><p><br>Una ruta per caminar, observar, escoltar i sentir el bategar de la hist\u00f2ria de Balaguer.<\/p><p><br>Amb Google Maps podreu seguir el recorregut amb facilitat. Nom\u00e9s cal posar rumb a cada punt d\u2019inter\u00e8s, siguis on siguis, i anar avan\u00e7ant al vostre ritme.<\/p><p><br>\u00c9s una bona opci\u00f3 per a una <strong>escapada de proximitat<\/strong>, especialment si voleu combinar <strong>passeig, patrimoni i descoberta del territori<\/strong>. El recorregut permet acostar-se als llocs m\u00e9s representatius de Balaguer i, alhora, deixar espai per aturar-se, mirar i gaudir de l\u2019entorn.<\/p><p><br>Aix\u00ed doncs, si et preguntes <strong>qu\u00e8 veure a Balaguer<\/strong>, per on comen\u00e7ar o quins s\u00f3n els llocs que no haurien de faltar en una primera visita, aqu\u00ed tens una ruta per descobrir-los.<\/p>","plan_image_num_doc":"IMG123051","plan_image_alt":null,"route_title":"Ruta pels llocs imprescindibles de Balaguer","route_description":"<h2><\/h2><h3><strong>Una passejada per con\u00e8ixer Balaguer i descobrir alguns dels seus racons m\u00e9s representatius.<\/strong><\/h3><p>La ruta comen\u00e7a a la <strong>pla\u00e7a del Mercadal<\/strong>, des d\u2019on ens endinsarem pels carrers del centre hist\u00f2ric i seguirem el fil de la ciutat medieval fins a arribar a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria. Despr\u00e9s baixarem cap al <strong>riu Segre<\/strong>, un dels elements que defineixen el paisatge de Balaguer, per continuar el passeig per la zona de la Banqueta.<\/p><p><br>El recorregut es pot fer principalment <strong>a peu<\/strong> i permet descobrir la ciutat amb calma, combinant patrimoni, carrers amb hist\u00f2ria i espais oberts al costat del riu. Per arribar fins al <strong>Santuari Bas\u00edlica del Sant Crist<\/strong>, situat a la part alta, cal tenir en compte el desnivell; tamb\u00e9 hi podeu arribar amb cotxe si preferiu reservar forces per a la resta de la visita.<\/p><p><br>Per completar la descoberta, us proposem sortir una mica del centre i acostar-vos fins a <strong>Santa Maria de les Franqueses<\/strong>, un antic monestir situat en un entorn rural a tocar del Segre. En aquest cas, \u00e9s m\u00e9s pr\u00e0ctic anar-hi amb cotxe, ja que es troba fora del nucli urb\u00e0.<\/p><p><br>Balaguer t\u2019espera. Una ciutat per descobrir caminant, mirar amb calma i deixar que el patrimoni, el riu i els paisatges expliquin, cadascun a la seva manera, la hist\u00f2ria d\u2019aquesta capital de la Noguera.<br><br><strong>Una ruta senzilla per fer-se una idea de Balaguer i, sobretot, per caminar-la i deixar-se sorprendre.<\/strong><\/p>","active":true,"created_at":"2026-03-06T11:34:38.000000Z","updated_at":"2026-09-24T18:39:49.000000Z","experiences":[{"id":1,"municipi_plan_id":1,"experience_id":"11972","description":"<p>Majestuosa i imponent, Santa Maria s'al\u00e7a sobre la ciutat oferint una de les panor\u00e0miques m\u00e9s espectaculars de Balaguer. El seu perfil g\u00f2tic domina l'horitz\u00f3 i transporta el visitant a segles d'hist\u00f2ria.<\/p>","position":1,"created_at":"2026-03-06T11:34:38.000000Z","updated_at":"2026-06-29T10:57:05.000000Z","experience":{"id":9406,"id_experiencia":"11972","parent_node":null,"related_experiences_title":null,"is_subtree_parent":false,"nom_experiencia":"Esgl\u00e9sia de Santa Maria de Balaguer ***","slug":"esglesia-de-santa-maria-de-balaguer","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=articles&accio=form_modificacio&IDNode=11972","description":"","content":"<p>*foto*<br><strong><a data-cke-saved-href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7916568,0.8045915,3a,75y,352.6h,131.2t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipNBWNJT1fPg8n2MB7Eai6gh6b2UM-6-xSXVJGps!2e10!3e12!7i11264!8i5632\" href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7916568,0.8045915,3a,75y,352.6h,131.2t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipNBWNJT1fPg8n2MB7Eai6gh6b2UM-6-xSXVJGps!2e10!3e12!7i11264!8i5632\">PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360\u00ba<\/a><\/strong><br><br>*foto*<br><a data-cke-saved-href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.792601,0.8042027,3a,75y,58.23h,118.54t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipOZJjO63zGny5bPGp2TKJ-FpDmTQvXNvP7_AV8F!2e10!3e12!7i11264!8i5632\" href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.792601,0.8042027,3a,75y,58.23h,118.54t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipOZJjO63zGny5bPGp2TKJ-FpDmTQvXNvP7_AV8F!2e10!3e12!7i11264!8i5632\"><strong>I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA TAMB\u00c9 EN 360\u00ba<\/strong><\/a><br><br>*foto*<br>*foto*<br><br>L\u2019any 1189 Ermengol VIII va atorgar uns terrenys per a la construcci\u00f3 d'una nova esgl\u00e9sia al costat de la de Sant Miquel, temple del qual avui no tenim cap rastre. Quan es refereix a nova est\u00e0 clar que Balaguer disposava d\u2019altres temples com el mateix <strong>Sant Miquel <\/strong>\u2013desapareguda i ubicada possiblement en el mateix on es va aixecar Santa Maria, concretament on hi ha el campanar- i la <strong>parroquial de Sant Salvador<\/strong> -situada a la zona m\u00e9s planera i constru\u00efda damunt la mesquita d\u2019Avimodi. Les obres es van retardar molt temps i no es va posar fil a l\u2019agulla fins l\u2019any 1351 quan Pere III el Cerimoni\u00f3s \u2013recordem que va n\u00e9ixer al castell Form\u00f3s de Balaguer-, va fer un donatiu de 30.000 sous barcelonesos per iniciar els treballs.<\/p><p>*foto**foto*<br>*foto**foto*<br><br>Les obres van tardar cent\u00faries en finalitzar-se. El 1392 hi havia el campanar acabat i el 1413 la nau coberta, per\u00f2 no \u00e9s fins el 1558 quan es consagra el temple dedicat a Santa Maria. \u00c9s parr\u00f2quia de Balaguer des de 1558.<\/p><p>*foto*<br><br>Arribada la desamortitzaci\u00f3 de Mendizabal s\u2019aprofit\u00e0 com a caserna i pres\u00f3, usos que va tenir tamb\u00e9 l\u2019any 1923 i en el decurs de la darrera guerra civil entre 1936 i 1939.<\/p><p>*foto**foto*<br>*foto**foto*<br><br>\u00c9s un edifici g\u00f2tic que presideix la ciutat, de formes molt senzilles i austeres. \u00c9s un temple d\u2019una nau amb capelles laterals que aprofiten l\u2019espai entre contrafort i culminada per un absis poligonal.<br><br>*foto**foto*<br>*foto**foto*<br><br>Destaca l\u2019imponent campanar de planta octogonal amb un magn\u00edfic rellotge; a la base del campanar hi ha la capella de la Mare de D\u00e9u. Des del 1999 est\u00e0 dotat de set campanes: una de 1910 fosa per Esteban Barber\u00ed d\u2019Olot (campana Maria Eugenia de 2.241 Kg) una altra de 1761 fosa per Domingo Banany (campana dels Capellans de 512 Kg), i cinc noves campanes foses a Heilbronn (Alemanya) el 1999: Maria (2.000 kg), Loreto (1.400 kg), Miracle (1.000 kg), Isabel (800 kg) i Ant\u00f2nia (350 kg). A l\u2019angle nord-oest hi ha una torre pentagonal, un segon campanar m\u00e9s petit, conegut popularment com el campanar <em>del Moro<\/em>.<\/p><p>*foto**foto*<br>*foto**foto*<br><br><br><br><br><\/p>","content_blocks":[{"id":1778509782775827,"type":"text","content":"L\u2019any 1189 Ermengol VIII va atorgar uns terrenys per a la construcci\u00f3 d'una nova esgl\u00e9sia al costat de la de Sant Miquel, temple del qual avui no tenim cap rastre. Quan es refereix a nova est\u00e0 clar que Balaguer disposava d\u2019altres temples com el mateix <strong>Sant Miquel <\/strong>\u2013desapareguda i ubicada possiblement en el mateix on es va aixecar Santa Maria, concretament on hi ha el campanar- i la <strong>parroquial de Sant Salvador<\/strong> -situada a la zona m\u00e9s planera i constru\u00efda damunt la mesquita d\u2019Avimodi. Les obres es van retardar molt temps i no es va posar fil a l\u2019agulla fins l\u2019any 1351 quan Pere III el Cerimoni\u00f3s \u2013recordem que va n\u00e9ixer al castell Form\u00f3s de Balaguer-, va fer un donatiu de 30.000 sous barcelonesos per iniciar els treballs.<p><\/p><p><\/p><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Les obres van tardar cent\u00faries en finalitzar-se. El 1392 hi havia el campanar acabat i el 1413 la nau coberta, per\u00f2 no \u00e9s fins el 1558 quan es consagra el temple dedicat a Santa Maria. \u00c9s parr\u00f2quia de Balaguer des de 1558.<\/span><\/div><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Arribada la desamortitzaci\u00f3 de Mendizabal s\u2019aprofit\u00e0 com a caserna i pres\u00f3, usos que va tenir tamb\u00e9 l\u2019any 1923 i en el decurs de la darrera guerra civil entre 1936 i 1939.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">\u00c9s un edifici g\u00f2tic que presideix la ciutat, de formes molt senzilles i austeres. \u00c9s un temple d\u2019una nau amb capelles laterals que aprofiten l\u2019espai entre contrafort i culminada per un absis poligonal.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Destaca l\u2019imponent campanar de planta octogonal amb un magn\u00edfic rellotge; a la base del campanar hi ha la capella de la Mare de D\u00e9u. Des del 1999 est\u00e0 dotat de set campanes: una de 1910 fosa per Esteban Barber\u00ed d\u2019Olot (campana Maria Eugenia de 2.241 Kg) una altra de 1761 fosa per Domingo Banany (campana dels Capellans de 512 Kg), i cinc noves campanes foses a Heilbronn (Alemanya) el 1999: Maria (2.000 kg), Loreto (1.400 kg), Miracle (1.000 kg), Isabel (800 kg) i Ant\u00f2nia (350 kg). A l\u2019angle nord-oest hi ha una torre pentagonal, un segon campanar m\u00e9s petit, conegut popularment com el campanar <\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">del Moro<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div>","num_doc":null,"order":0},{"id":1778509782778451,"type":"text","content":"<br><br><br><br><br><\/p>","num_doc":null,"order":1}],"start_date":null,"end_date":null,"ciclic_date":"","created_at":"2020-09-28T22:00:00.000000Z","ends_at":"2099-12-30T23:00:00.000000Z","active":true,"is_premium":true,"is_historic":false,"main_image_content_layout":"horizontal","hidden_from_menu":false,"private":false,"season_activity":false,"guided_tour":false,"main_image":{"id":38878,"num_doc":"75257","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Balaguer - Esgl\u00e9sia de Santa Maria","paraules_clau":"Esgl\u00e9sia de Santa Maria a Balaguer, amb torre de campanar i muralles medievals, al fons s'hi veuen muntanyes.","arxiu":"esglysia_de_santa_maria_27.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"main_image_settings":{"widthType":null},"main_image_crop_hero":null,"main_image_crop_card":null,"display_on_landing":false,"banner_img":null,"imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"color":"","order_value":"1","order_text":"Fixat al explorador web","display_value":"2","display_text":"Vista previa","content_type_value":"modul","content_type_text":"Acc\u00e8s a un m\u00f2dul","latitude":"41.79166","longitude":"0.80439","curiosities":"<p>El temple acull una exposici\u00f3 permanent, \u201c<strong><em>Art a Santa Maria<\/em><\/strong>\u201d. Consisteix en un conjunt de reproduccions d\u2019art mari\u00e0 de diversos estils art\u00edstics. Tamb\u00e9 conserva objectes art\u00edstics originals en algunes de les pintures exposades en els altars laterals, com una de Mart\u00ed Alsina i una Pur\u00edssima. Tamb\u00e9 destaca la imatge g\u00f2tica de la <strong>Mare de D\u00e9u de les Parrelles<\/strong>, procedent del desaparegut convent trinitari de Balaguer, destru\u00eft en el decurs de la guerra del franc\u00e8s; fou aleshores que aquesta escultura es va traslladar primer a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Salvador on es venerava en un altar, fins que fou enderrocada el 1936 i s\u2019ubic\u00e0 definitivament en aquesta l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria.<br><br><\/p>","visit":"<p><\/p>","horari":null,"preu_entrada":null,"municipi_value":"2504040003","municipi_text":"Balaguer","images_slider":["75255","75256","75258","75259","75260","75261","75262","75263","75264","75265","75266","75267","75268","75269","75270","75271","75272","75273"],"show_images_slider_at_end":true,"url_360":[{"type":"google_street_view","url":"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7916568,0.8045915,3a,75y,352.6h,131.2t\/data=!3m8!1e1!3m6!1sAF1QipNBWNJT1fPg8n2MB7Eai6gh6b2UM-6-xSXVJGps!2e10!3e12!6shttps:%2F%2Flh3.googleusercontent.com%2Fp%2FAF1QipNBWNJT1fPg8n2MB7Eai6gh6b2UM-6-xSXVJGps%3Dw900-h600-k-no-pi-41.19999999999999-ya23.600000000000023-ro0-fo100!7i11264!8i5632?entry=ttu&g_ep=EgoyMDI2MDUwNi4wIKXMDSoASAFQAw%3D%3D"},{"type":"google_street_view","url":"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.792601,0.8042027,3a,75y,58.23h,118.54t\/data=!3m8!1e1!3m6!1sAF1QipOZJjO63zGny5bPGp2TKJ-FpDmTQvXNvP7_AV8F!2e10!3e12!6shttps:%2F%2Flh3.googleusercontent.com%2Fp%2FAF1QipOZJjO63zGny5bPGp2TKJ-FpDmTQvXNvP7_AV8F%3Dw900-h600-k-no-pi-28.540000000000006-ya8.229999999999997-ro0-fo100!7i11264!8i5632?entry=ttu&g_ep=EgoyMDI2MDUwNi4wIKXMDSoASAFQAw%3D%3D"}],"curiositats_slider":[],"associated_documents":null,"updated_at":"2026-10-27T11:28:03.000000Z","meta_title":"Esgl\u00e9sia de Santa Maria de Balaguer *** | Festacatalunya.cat","meta_description":"L\u2019any 1189 Ermengol VIII va atorgar uns terrenys per a la construcci\u00f3 d'una nova esgl\u00e9sia al costat de la de Sant Miquel, temple del qual avui no..."}},{"id":2,"municipi_plan_id":1,"experience_id":"11970","description":"<p>Passejar pel centre hist\u00f2ric \u00e9s endinsar-se en una ciutat on encara es poden recon\u00e8ixer les empremtes del passat medieval i andalus\u00ed. Carrers, places i vestigis de les antigues muralles permeten resseguir la transformaci\u00f3 de Balaguer al llarg dels segles.<\/p>","position":2,"created_at":"2026-03-06T11:34:38.000000Z","updated_at":"2026-09-24T18:35:12.000000Z","experience":{"id":9404,"id_experiencia":"11970","parent_node":null,"related_experiences_title":null,"is_subtree_parent":false,"nom_experiencia":"Centre Hist\u00f2ric de Balaguer ***","slug":"centre-historic-de-balaguer","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=articles&accio=form_modificacio&IDNode=11970","description":"","content":"<p>*foto**foto*<br><br>\"El <strong>centre hist\u00f2ric de Balaguer <\/strong>\u00e9s un dels escass\u00edssims nuclis urbans de formaci\u00f3 \u00e0rab conservats, que fa d'aquest Balaguer vell una de les imatges m\u00e9s potents i de m\u00e9s identitat del conjunt de les ciutats catalanes.<\/p><p>*foto**foto*<br>*foto*<br><br>El casc antic de Balaguer t\u00e9 els seus or\u00edgens en la primitiva ciutat isl\u00e0mica que va cr\u00e9ixer al voltant de la Suda (Castell Form\u00f3s) i de la mesquita d'Avimoni (a la pla\u00e7a Sant Salvador). L'any 1105 els comtes d'Urgell conquereixen la ciutat i l'antic barri es mant\u00e9 quasi intacte.<\/p><p>*foto*<br>*foto*<br>*foto*<br><br>Al segle XIV hi ha grans canvis al centre de Balaguer amb l'expulsi\u00f3 dels jueus, la configuraci\u00f3 de la pla\u00e7a Mercadal i l'ampliaci\u00f3 de les muralles. Un seguit d'obres civils i religioses (pont de Sant Miquel, esgl\u00e9sia de Santa Maria, convent de Sant Dom\u00e8nec...) influiran en el canvi d'aspecte de la ciutat.<br><br>*foto**foto*<br>*foto**foto*<br>*foto**foto*<br>*foto**foto*<br><br>Les muralles com a tel\u00f3 de fons de la ciutat, la meravellosa fa\u00e7ana que el carrer del Pont ofereix al riu i el gran espai obert del Mercadal tanquen una densa trama de carrers i passatges irregulars de caracter\u00edstiques excepcionals. Destaquen tamb\u00e9 les places interiors com la Pla\u00e7a del Pou i la Pla\u00e7a de Sant Salvador i l'antic safareig p\u00fablic, \"la Reguereta\".<br><br>Text: <em>guiabalaguer.com<\/em><\/p><p>*foto**foto*<br>*foto*<br>*foto*<br>*foto**foto*<\/p><p>Josep Pla a <em>Tres guies<\/em>, va escriure: \u201c<em>La ciutat de Balaguer \u00e9s situada b\u00e0sicament en el marge dret del riu, mirant cap a ponent. D\u2019entrada, la ciutat, amb el seu carrer allargat de porxos davant el riu, \u00e9s d\u2019una gran simpatia. Comproveu, una vegada m\u00e9s, que un poble posat davant un corrent d\u2019aigua t\u00e9 la meitat dels seus problemes est\u00e8tics resolts. Com Lleida, t\u00e9 una expansi\u00f3 urbana longitudinal que s\u2019aixeca, part darrera, bruscament, fins a la vertical de la seva muralla moruna, contra la qual es destaca la mola saquejada de Santa Maria i l\u2019esgl\u00e9sia del Sant Crist de Balaguer, amb la baluerna del convent de clarisses de clausura al seu costat, edifici ombr\u00f3s, de gran car\u00e0cter, amb una situaci\u00f3 espl\u00e8ndida davant l\u2019Urgell.<\/em>\u201d<\/p><p>*foto*<br><br><br><br><\/p>","content_blocks":[{"id":1778509498304382,"type":"text","content":"\"El <strong>centre hist\u00f2ric de Balaguer <\/strong>\u00e9s un dels escass\u00edssims nuclis urbans de formaci\u00f3 \u00e0rab conservats, que fa d'aquest Balaguer vell una de les imatges m\u00e9s potents i de m\u00e9s identitat del conjunt de les ciutats catalanes.<p><\/p><p><\/p><div><br><\/div><div><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">El casc antic de Balaguer t\u00e9 els seus or\u00edgens en la primitiva ciutat isl\u00e0mica que va cr\u00e9ixer al voltant de la Suda (Castell Form\u00f3s) i de la mesquita d'Avimoni (a la pla\u00e7a Sant Salvador). L'any 1105 els comtes d'Urgell conquereixen la ciutat i l'antic barri es mant\u00e9 quasi intacte.<\/span><\/div><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Al segle XIV hi ha grans canvis al centre de Balaguer amb l'expulsi\u00f3 dels jueus, la configuraci\u00f3 de la pla\u00e7a Mercadal i l'ampliaci\u00f3 de les muralles. Un seguit d'obres civils i religioses (pont de Sant Miquel, esgl\u00e9sia de Santa Maria, convent de Sant Dom\u00e8nec...) influiran en el canvi d'aspecte de la ciutat.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Les muralles com a tel\u00f3 de fons de la ciutat, la meravellosa fa\u00e7ana que el carrer del Pont ofereix al riu i el gran espai obert del Mercadal tanquen una densa trama de carrers i passatges irregulars de caracter\u00edstiques excepcionals. Destaquen tamb\u00e9 les places interiors com la Pla\u00e7a del Pou i la Pla\u00e7a de Sant Salvador i l'antic safareig p\u00fablic, \"la Reguereta\".<\/span><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Text: <\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">guiabalaguer.com<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div><div><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><br><\/em><\/div><div><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Josep Pla a <\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Tres guies<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">, va escriure: \u201c<\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">La ciutat de Balaguer \u00e9s situada b\u00e0sicament en el marge dret del riu, mirant cap a ponent. D\u2019entrada, la ciutat, amb el seu carrer allargat de porxos davant el riu, \u00e9s d\u2019una gran simpatia. Comproveu, una vegada m\u00e9s, que un poble posat davant un corrent d\u2019aigua t\u00e9 la meitat dels seus problemes est\u00e8tics resolts. Com Lleida, t\u00e9 una expansi\u00f3 urbana longitudinal que s\u2019aixeca, part darrera, bruscament, fins a la vertical de la seva muralla moruna, contra la qual es destaca la mola saquejada de Santa Maria i l\u2019esgl\u00e9sia del Sant Crist de Balaguer, amb la baluerna del convent de clarisses de clausura al seu costat, edifici ombr\u00f3s, de gran car\u00e0cter, amb una situaci\u00f3 espl\u00e8ndida davant l\u2019Urgell.<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">\u201d<\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/em><\/div>","num_doc":null,"order":0},{"id":1778509498307875,"type":"text","content":"<br><br><br><br><\/p>","num_doc":null,"order":1}],"start_date":null,"end_date":null,"ciclic_date":"","created_at":"2020-09-28T22:00:00.000000Z","ends_at":"2099-12-30T23:00:00.000000Z","active":true,"is_premium":true,"is_historic":false,"main_image_content_layout":"horizontal","hidden_from_menu":false,"private":false,"season_activity":false,"guided_tour":false,"main_image":{"id":38886,"num_doc":"75164","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Balaguer - Centre Hist\u00f2ric - Carrer d'Avall","paraules_clau":"Carrer d'Avall del Centre Hist\u00f2ric de Balaguer, amb arcs de pedra i sostres de fusta, il\u00b7luminat per llum natural.","arxiu":"carrer_davall_19.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"main_image_settings":{"widthType":null},"main_image_crop_hero":null,"main_image_crop_card":null,"display_on_landing":false,"banner_img":null,"imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"color":"","order_value":"1","order_text":"Fixat al explorador web","display_value":"2","display_text":"Vista previa","content_type_value":"modul","content_type_text":"Acc\u00e8s a un m\u00f2dul","latitude":"41.79093","longitude":"0.80565","curiosities":"<p>Josep Vallverd\u00fa a \u201c<em>Catalunya visi\u00f3. La Segarra, El Segri\u00e0, La Noguera, La Llitera, El Baix Cinca<\/em>\u201d: "<em>Centre l\u2019atenci\u00f3 a la Pla\u00e7a del Mercadal, centre neur\u00e0lgic de la ciutat: \u201cLa noblesa dels porxos de les places antigues de Catalunya ha estat cantada t\u00f2picament \u2014amb bellesa, per\u00f2 t\u00f2picament\u2014 pels poetes. Per\u00f2 mai no dir\u00edem prou de l\u2019enc\u00eds d\u2019una bona pla\u00e7a porxada. Aquest rac\u00f3 de la de Balaguer, part superior dreta, deixa nom\u00e9s un carrer estret per on enfilar-se cap a la muralla i un dels portals que en resten. Per sota, no podem esguardar el sostre de bigues sense un sentiment d\u2019imminent ensulsiada, per\u00f2 encara no hi ha perill. A voltes, veureu un cavall de refor\u00e7 i fins i tot un bigot respectable de ferro que suporta per sota el ventre tibant de les bigues no substitu\u00efdes a temps. El temps ha obert les ferides seques i acolorides que nom\u00e9s ell sap fer a la pedra i als arrebossats. Dins la penombra dels porxos s\u2019obren les botigues, aquestes botigues que encara reclamen el propi poeta, on veureu al costat d\u2019un producte de la m\u00e9s as\u00e8ptica t\u00e8cnica i llampant presentaci\u00f3, una trena d\u2019alls amb tota llur impud\u00edcia, i un fregall al costat d\u2019una crema embellidora del cutis i un matamosques vora mateix de la cansalada fresca. La pla\u00e7a de Balaguer, els dissabtes, t\u00e9 un mercat ebullent i verdejant: aquest rac\u00f3 desapareix sota un bigarrament de cotxes i camionetes i, segons a quines hores, hi deu haver m\u00e9s gent a la pla\u00e7a que no en cabria en tota la ciutat.\u201d<\/em><\/p><p><\/p><p>Text: <em>Ruta liter\u00e0ria per Balaguer<\/em><\/p>","visit":"<p><\/p>","horari":null,"preu_entrada":null,"municipi_value":"2504040003","municipi_text":"Balaguer","images_slider":["75163","75165","75166","75167","75168","75169","75170","75171","75172","75173","75174","75175","75176","75177","75178","75179","75180","75181","75182","75183","75184","75185"],"show_images_slider_at_end":true,"url_360":[],"curiositats_slider":[],"associated_documents":null,"updated_at":"2026-10-27T11:28:44.000000Z","meta_title":"Centre Hist\u00f2ric de Balaguer *** | Festacatalunya.cat","meta_description":"El centre hist\u00f2ric de Balaguer \u00e9s un dels escass\u00edssims nuclis urbans de formaci\u00f3 \u00e0rab conservats, que fa d'aquest Balaguer vell una de les imatges..."}},{"id":4,"municipi_plan_id":1,"experience_id":"11973","description":"<p>Amb els seus amplis porxos i gaireb\u00e9 8.100 m\u00b2, el Mercadal \u00e9s el gran espai p\u00fablic de Balaguer i un dels trets m\u00e9s caracter\u00edstics de la ciutat. El mercat hi t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 documentada des de l\u2019any 1211.<\/p>","position":3,"created_at":"2026-03-09T15:49:46.000000Z","updated_at":"2026-09-24T18:35:12.000000Z","experience":{"id":9408,"id_experiencia":"11973","parent_node":null,"related_experiences_title":null,"is_subtree_parent":false,"nom_experiencia":"Pla\u00e7a del Mercadal de Balaguer ***","slug":"placa-del-mercadal-de-balaguer","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=articles&accio=form_modificacio&IDNode=11973","description":"","content":"<p style=\"text-align: justify;\">*foto*<br><strong><a data-cke-saved-href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7897027,0.8053121,3a,75y,314.94h,122.8t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipNH4cpopj7mlYi2JQnNPDC0rG3Aowdr88kTR84R!2e10!3e12!7i11264!8i5632\" href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7897027,0.8053121,3a,75y,314.94h,122.8t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipNH4cpopj7mlYi2JQnNPDC0rG3Aowdr88kTR84R!2e10!3e12!7i11264!8i5632\">PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360\u00ba<\/a><\/strong><br><br>*foto*<br><br>\u201cDes dels seus or\u00edgens, el mercat ha estat essencialment un lloc d\u2019intercanvi setmanal dels productes conreats a les <strong>finques de Balaguer<\/strong> i, molt especialment, a les hortes d\u2019Amunt, d\u2019Avall i del Mol\u00ed del Comte. Tamb\u00e9 s\u2019hi comerciaven ous, carb\u00f3, llenya, palla, fem, i petits animals vius com les gallines, els pollastres, coloms, conills, etc., aix\u00ed com productes manufacturats i artesanals.<br><br>El mercat atreia a la gent dels pobles ve\u00efns i de les comarques m\u00e9s properes, tant de les terres de Lleida com de l\u2019Arag\u00f3, i all\u00e0 tothom intercanviava els seus productes, fent-lo m\u00e9s gran i m\u00e9s ric. Aquesta aflu\u00e8ncia de persones va ser possible perqu\u00e8 Balaguer es trobava al bell mig d\u2019una <strong>cru\u00eflla de camins a Lleida, Puigcerd\u00e0, T\u00e0rrega i Bin\u00e8far<\/strong>.<br><br>*foto* <br><br>Al llarg dels anys, el mercat ha tingut diverses ubicacions. La <strong>pla\u00e7a Mercadal<\/strong>, punt de conflu\u00e8ncia entre el barri cristi\u00e0 i jueu a l\u2019\u00e8poca medieval, ha estat l\u2019empla\u00e7ament principal del mercat de dissabte fins a l\u2019actualitat. Ara b\u00e9, la <strong>pla\u00e7a Sant Salvador<\/strong>, que va ser l\u2019espai originari, i la <strong>pla\u00e7a del Pou<\/strong>, han estat tamb\u00e9 llocs de venda de productes que cal considerar dins la dilatada traject\u00f2ria del mercat setmanal. I com a colof\u00f3, <strong>el Reng<\/strong>, el mercat pag\u00e8s de fruites i verdures de l\u2019horta balaguerina que ens ha arribat fins a l\u2019actualitat.<br><br>*foto*<br><br>L\u2019origen documentat del mercat de Balaguer es remunta a <strong>l\u2019any 1211<\/strong>, quan el comte Pere I va atorgar <strong>el privilegi de celebrar mercat els dissabte<\/strong>s. I, a m\u00e9s a m\u00e9s, eximia als habitants de la ciutat de pagar lleuda, peatge, usatge, toltes, costums nous i vells, en tots els dominis reials. \u00c9s a dir, es donaven facilitats per atraure a la gent d\u2019altres poblacions a comerciar a Balaguer.<br><br>*foto*<br>*foto*<br><br>Hi ha qui situa els or\u00edgens del mercat de Balaguer de l\u2019antiga ciutat isl\u00e0mica, la <em>mad\u00eena Balag\u00ee<\/em>, al voltant de la pla\u00e7a de la mesquita d\u2019Avimoni, a l\u2019actual pla\u00e7a Sant Salvador, on convergien els diversos carrers de la ciutat per tal de donar acc\u00e9s al Pla d\u2019Almat\u00e0, al Firal i al Torrent, que eren el tres barris que configuraven l\u2019estructura urbana d\u2019aquell antic Balaguer. La not\u00edcia d\u2019aquesta ubicaci\u00f3 est\u00e0 documentada en les Ordinacions que els paers i prohoms de la ciutat van promulgar l\u2019any 1313. Aquestes Ordinacions medievals que regulaven els diferents aspectes del comer\u00e7 que tenia lloc a Balaguer, feien esment <strong>a la pla\u00e7a de Sant Salvador com el lloc oficial per a la venda al p\u00fablic del peix, de les verdures i de les fruites<\/strong>; i, aix\u00ed mateix, establien que la<strong> venda de teixits de lli, c\u00e0nem o estopa s\u2019havia d\u2019ajustar a les unitats de mesura que s\u2019exposaven dins l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Salvador<\/strong>.<br><br>*foto*<br><br>A l\u2019Arxiu Comarcal de la Noguera conservem tamb\u00e9 el privilegi del 19 de mar\u00e7 de 1387, pel qual el comte Pere va atorgar a la <strong>comunitat jueva de Balaguer<\/strong> \u2013<em>aliame iudeorum civitatis Balagueri<\/em>\u2013- <strong>poder celebrar mercat setmanal els dimecres<\/strong>. Aquesta especial concessi\u00f3 es devia a qu\u00e8 els jueus, que eren majorit\u00e0riament comerciants i artesans, no podien assistir al mercat dels dissabtes, ja que segons la seva religi\u00f3, el dissabte era un dia sagrat i, per tant, festiu. El document contemplava una especial protecci\u00f3 a totes les persones i b\u00e9ns que anessin o tornessin del mercat, no podent ser detinguts, marcats o empenyorats per crims o deutes, excepte si eren els principals autors o deutors. Aquest privilegi va ser concedit pocs anys despr\u00e9s que els jueus es traslladessin del recinte emmurallat del casc antic a un nou barri o call jueu situat al sud de la ciutat. Entre el call i els portals d\u2019entrada a la ciutat vella quedava un espai de separaci\u00f3, l\u2019actual empla\u00e7ament de la p<strong>la\u00e7a Mercadal, que es feia servir de mercat tant pels mercaders jueus com cristians<\/strong>.<br><br>*foto*<br>*foto*<\/p><p>Es coneix que des del segle XIX coexistien varis espais de mercat a Balaguer: al Mercadal, a la pla\u00e7a Sant Salvador i a la pla\u00e7a del Pou. El fet que el mercat se celebr\u00e9s en diferents espais responia essencialment als interessos dels ve\u00efns que tenien els propis comer\u00e7os i negocis a les places i volien beneficiar-se de l\u2019aflu\u00e8ncia de gent dels dissabtes de mercat. Ara b\u00e9, amb el temps els espais destinats a mercat a la pla\u00e7a Sant Salvador i a la pla\u00e7a del Pou van anar perdent rellev\u00e0ncia enfront de l\u2019activitat comercial que es desenvolupava al Mercadal.<\/p><p style=\"text-align: justify;\">*foto*<br>*foto*<br>*foto*<br><br><\/p><p>Text: \u201cEl Mercat de Balaguer\u201d. Quadern de treball. Cicle Superior Prim\u00e0ria i Eso. \u00c0mbit social. Maite Pedrol (coord.), Mario Gen\u00e9 i Raquel Codina.<br><br><br><\/p>","content_blocks":[{"id":1778510528680433,"type":"text","content":"\u201cDes dels seus or\u00edgens, el mercat ha estat essencialment un lloc d\u2019intercanvi setmanal dels productes conreats a les <strong>finques de Balaguer<\/strong> i, molt especialment, a les hortes d\u2019Amunt, d\u2019Avall i del Mol\u00ed del Comte. Tamb\u00e9 s\u2019hi comerciaven ous, carb\u00f3, llenya, palla, fem, i petits animals vius com les gallines, els pollastres, coloms, conills, etc., aix\u00ed com productes manufacturats i artesanals.<br><br>El mercat atreia a la gent dels pobles ve\u00efns i de les comarques m\u00e9s properes, tant de les terres de Lleida com de l\u2019Arag\u00f3, i all\u00e0 tothom intercanviava els seus productes, fent-lo m\u00e9s gran i m\u00e9s ric. Aquesta aflu\u00e8ncia de persones va ser possible perqu\u00e8 Balaguer es trobava al bell mig d\u2019una <strong>cru\u00eflla de camins a Lleida, Puigcerd\u00e0, T\u00e0rrega i Bin\u00e8far<\/strong>.<br><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Al llarg dels anys, el mercat ha tingut diverses ubicacions. La <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">pla\u00e7a Mercadal<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">, punt de conflu\u00e8ncia entre el barri cristi\u00e0 i jueu a l\u2019\u00e8poca medieval, ha estat l\u2019empla\u00e7ament principal del mercat de dissabte fins a l\u2019actualitat. Ara b\u00e9, la <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">pla\u00e7a Sant Salvador<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">, que va ser l\u2019espai originari, i la <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">pla\u00e7a del Pou<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">, han estat tamb\u00e9 llocs de venda de productes que cal considerar dins la dilatada traject\u00f2ria del mercat setmanal. I com a colof\u00f3, <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">el Reng<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">, el mercat pag\u00e8s de fruites i verdures de l\u2019horta balaguerina que ens ha arribat fins a l\u2019actualitat.<\/span><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">L\u2019origen documentat del mercat de Balaguer es remunta a <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">l\u2019any 1211<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">, quan el comte Pere I va atorgar <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">el privilegi de celebrar mercat els dissabte<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">s. I, a m\u00e9s a m\u00e9s, eximia als habitants de la ciutat de pagar lleuda, peatge, usatge, toltes, costums nous i vells, en tots els dominis reials. \u00c9s a dir, es donaven facilitats per atraure a la gent d\u2019altres poblacions a comerciar a Balaguer.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Hi ha qui situa els or\u00edgens del mercat de Balaguer de l\u2019antiga ciutat isl\u00e0mica, la <\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">mad\u00eena Balag\u00ee<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">, al voltant de la pla\u00e7a de la mesquita d\u2019Avimoni, a l\u2019actual pla\u00e7a Sant Salvador, on convergien els diversos carrers de la ciutat per tal de donar acc\u00e9s al Pla d\u2019Almat\u00e0, al Firal i al Torrent, que eren el tres barris que configuraven l\u2019estructura urbana d\u2019aquell antic Balaguer. La not\u00edcia d\u2019aquesta ubicaci\u00f3 est\u00e0 documentada en les Ordinacions que els paers i prohoms de la ciutat van promulgar l\u2019any 1313. Aquestes Ordinacions medievals que regulaven els diferents aspectes del comer\u00e7 que tenia lloc a Balaguer, feien esment <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">a la pla\u00e7a de Sant Salvador com el lloc oficial per a la venda al p\u00fablic del peix, de les verdures i de les fruites<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">; i, aix\u00ed mateix, establien que la<\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\"> venda de teixits de lli, c\u00e0nem o estopa s\u2019havia d\u2019ajustar a les unitats de mesura que s\u2019exposaven dins l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Salvador<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">A l\u2019Arxiu Comarcal de la Noguera conservem tamb\u00e9 el privilegi del 19 de mar\u00e7 de 1387, pel qual el comte Pere va atorgar a la <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">comunitat jueva de Balaguer<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"> \u2013<\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">aliame iudeorum civitatis Balagueri<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">\u2013- <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">poder celebrar mercat setmanal els dimecres<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">. Aquesta especial concessi\u00f3 es devia a qu\u00e8 els jueus, que eren majorit\u00e0riament comerciants i artesans, no podien assistir al mercat dels dissabtes, ja que segons la seva religi\u00f3, el dissabte era un dia sagrat i, per tant, festiu. El document contemplava una especial protecci\u00f3 a totes les persones i b\u00e9ns que anessin o tornessin del mercat, no podent ser detinguts, marcats o empenyorats per crims o deutes, excepte si eren els principals autors o deutors. Aquest privilegi va ser concedit pocs anys despr\u00e9s que els jueus es traslladessin del recinte emmurallat del casc antic a un nou barri o call jueu situat al sud de la ciutat. Entre el call i els portals d\u2019entrada a la ciutat vella quedava un espai de separaci\u00f3, l\u2019actual empla\u00e7ament de la p<\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">la\u00e7a Mercadal, que es feia servir de mercat tant pels mercaders jueus com cristians<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div><div><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><br><\/span><\/div><div><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Es coneix que des del segle XIX coexistien varis espais de mercat a Balaguer: al Mercadal, a la pla\u00e7a Sant Salvador i a la pla\u00e7a del Pou. El fet que el mercat se celebr\u00e9s en diferents espais responia essencialment als interessos dels ve\u00efns que tenien els propis comer\u00e7os i negocis a les places i volien beneficiar-se de l\u2019aflu\u00e8ncia de gent dels dissabtes de mercat. Ara b\u00e9, amb el temps els espais destinats a mercat a la pla\u00e7a Sant Salvador i a la pla\u00e7a del Pou van anar perdent rellev\u00e0ncia enfront de l\u2019activitat comercial que es desenvolupava al Mercadal.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div><div><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><br><\/span><\/div><div><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Text: \u201cEl Mercat de Balaguer\u201d. Quadern de treball. Cicle Superior Prim\u00e0ria i Eso. \u00c0mbit social. Maite Pedrol (coord.), Mario Gen\u00e9 i Raquel Codina.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div>","num_doc":null,"order":0}],"start_date":null,"end_date":null,"ciclic_date":"","created_at":"2020-09-28T22:00:00.000000Z","ends_at":"2099-12-30T23:00:00.000000Z","active":true,"is_premium":true,"is_historic":false,"main_image_content_layout":"horizontal","hidden_from_menu":false,"private":false,"season_activity":false,"guided_tour":false,"main_image":{"id":38937,"num_doc":"75215","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Balaguer - Pla\u00e7a del Mercadal ","paraules_clau":"Casa colorida amb balcons a la Pla\u00e7a del Mercadal a Balaguer, Catalunya.","arxiu":"playa_del_mercadal_23.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"main_image_settings":{"widthType":null},"main_image_crop_hero":null,"main_image_crop_card":null,"display_on_landing":false,"banner_img":null,"imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"color":"","order_value":"1","order_text":"Fixat al explorador web","display_value":"2","display_text":"Vista previa","content_type_value":"modul","content_type_text":"Acc\u00e8s a un m\u00f2dul","latitude":"41.78965","longitude":"0.80526","curiosities":"<br><p>El Reng per Daniel Torruella a Pla i Muntanya, 5 de novembre de 1935: \u201c<em>El sotraqueig dels carros i el potejar dels animals que amb les c\u00e0rregues transiten a trenc d\u2019alba pels camins de l\u2019horta i s\u2019encaminen vers la ciutat, s\u00f3n portadors de fruits i recapte de la nostra ub\u00e8rrima horta. Ja a la pla\u00e7a, les hortelanes ajuden a descarregar les curulles c\u00e0rregues i van muntant les parades llurs, formant el reng a l\u2019angle Sud-Est de l\u2019ample Mercadal. Quin b\u00e9 de D\u00e9u de recapte tacat de tots colors ! Des del verd-blau del br\u00f2quil i del planter, la missi\u00f3 del qual \u00e9s escampar pels camps de l\u2019Urgell, del Segri\u00e0 i per tota la muntanya lleidatana la bona llavor que germina ufanosa en aquelles terres i engendrar la fama i la bona qualitat dels fruits de l\u2019horta balaguerina; el verd maragd\u00ed de les bledes, espinacs, cols i ensiams; el roig viu de tom\u00e0quets i pebrots vermells.... l\u2019Iris que forma la fruita llaminera, molsuda i madura, reclam indiscutible per atreure un formiguer de compradors de totes les nostres contrades. En l\u2019aspecte comercial, el reng, aquest petit comer\u00e7 en aparen\u00e7a, \u00e9s una font primordial de la riquesa del nostre poble. En l\u2019aspecte pintoresc, el reng, aquesta llarga renglera de coves curulls de tota classe d\u2019hortalissa i fruita, aquests munts en desgavell, de planter engendrador de fruits suculents de la nostra horta, \u00e9s una pinzellada de color dins el paisatge t\u00edpic balaguer\u00ed.<\/em>\u201d<\/p>","visit":"<p><\/p>","horari":null,"preu_entrada":null,"municipi_value":"2504040003","municipi_text":"Balaguer","images_slider":["75205","75206","75207","75208","75209","75210","75211","75212","75213","75214"],"show_images_slider_at_end":true,"url_360":[{"type":"google_street_view","url":"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7897027,0.8053121,3a,75y,314.94h,122.8t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipNH4cpopj7mlYi2JQnNPDC0rG3Aowdr88kTR84R!2e10!3e12!7i11264!8i5632"}],"curiositats_slider":[],"associated_documents":null,"updated_at":"2026-05-25T15:39:52.000000Z","meta_title":"Pla\u00e7a del Mercadal de Balaguer *** | Festacatalunya.cat","meta_description":"\u201cDes dels seus or\u00edgens, el mercat ha estat essencialment un lloc d\u2019intercanvi setmanal dels productes conreats a les finques de Balaguer i, molt..."}},{"id":12,"municipi_plan_id":1,"experience_id":"11976","description":"<p>Situat a la part alta de Balaguer, el santuari \u00e9s un dels espais religiosos i patrimonials m\u00e9s estimats de la ciutat i acull la imatge del Sant Crist, patr\u00f3 de Balaguer. El seu empla\u00e7ament ofereix, a m\u00e9s, una de les panor\u00e0miques m\u00e9s singulars de la ciutat i de l\u2019entorn.<\/p>","position":4,"created_at":"2026-09-24T18:16:28.000000Z","updated_at":"2026-09-24T18:35:12.000000Z","experience":{"id":9413,"id_experiencia":"11976","parent_node":null,"related_experiences_title":null,"is_subtree_parent":false,"nom_experiencia":"Santuari Bas\u00edlica del Sant Crist de Balaguer ***","slug":"santuari-basilica-del-sant-crist-de-balaguer","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=articles&accio=form_modificacio&IDNode=11976","description":"","content":"<p>*foto*<br><strong><a data-cke-saved-href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7958894,0.8061422,3a,75y,14.39h,131.45t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipNrUwWjMJoxFOjqaz2B-FnqU2YElugX1q2kbG4y!2e10!3e12!7i11264!8i5632\" href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7958894,0.8061422,3a,75y,14.39h,131.45t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipNrUwWjMJoxFOjqaz2B-FnqU2YElugX1q2kbG4y!2e10!3e12!7i11264!8i5632\">PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360\u00ba<\/a><\/strong><br><br>*foto*<br><br><\/p><p>Davant de les ru\u00efnes del castell Form\u00f3s, separada per una extensa esplanada, hi ha l\u2019esgl\u00e9sia o <strong>Santuari del Sant Cri<\/strong>st, patr\u00f3 de la ciutat i de les Terres de l\u2019Urgell.<\/p><p>*foto*<br>*foto**foto*<br><br>A inicis del segle XVII es restaur\u00e0 i s\u2019engrand\u00ed l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica original de <strong>Santa Maria d\u2019Almat\u00e0 <\/strong>per tal de poder acollir el gran nombre de fidels i visites que rebia el santuari per tal de venerar la imatge del Sant Crist que des d\u2019aleshores va passar a presidir l\u2019altar major (1626), \u201c<em>con fiestas y cultos extraordinarios que duraron nueve d\u00edas. Por la noche encend\u00edan luminarias en la monta\u00f1a y en las murallas. Asisti\u00f3 el rey Felipe IV con su hermano el infante Carlos, ambos acompa\u00f1aron la imagen con cirios encendidos<\/em>.\u201d<\/p><p>*foto*<br>*foto**foto*<br><br>Al segle XVIII es va procedir a una segona ampliaci\u00f3 (1787). <strong>Sor Mar\u00eda Victoria Trivi\u00f1o<\/strong> explica a <em>El Santo Cristo de Balaguer<\/em> com \u201c<em>La primera mitad del siglo XIX fue especialmente dram\u00e1tica. La desamortizaci\u00f3n toc\u00f3 los bienes del Santuario que los particulares salvaguardaron y devolvieron. Desamortizaci\u00f3n y exclaustraci\u00f3n de 1836 afectaron a las clarisas, que nunca recuperar\u00edan su patrimonio. Seis veces tuvieron que abandonar el convento, en ausencias que suman un total de 42 a\u00f1os y 3 meses. Por si fuera poco, lleg\u00f3 el azote del c\u00f3lera morbo en el a\u00f1o 1850. A tanto dolor, muerte y devastaci\u00f3n, se sum\u00f3 en Balaguer la inclemencia de los elementos. Sufri\u00f3 inundaciones, hielos y granizo que perd\u00edan las cosechas (...) El 29 de mayo de 1871 el Obispo Josep Caixal presid\u00eda una peregrinaci\u00f3n de 15.000 personas al Santo Cristo y tuvo la satisfacci\u00f3n de ser recibido por las clarisas.<\/em>\u201d<\/p><p>*foto**foto*<br>*foto**foto*<br>*foto*<br><br>A inicis del segle XX (1912) es comen\u00e7\u00e0 l\u2019actual fa\u00e7ana, obra de l\u2019arquitecte Bernat Pejoan. Uns anys abans de la guerra civil (1930) es va enlla\u00e7ar el Santuari amb la carretera de Tremps i el magn\u00edfic Via Crucis.<br><br>*foto*<br><br>El Papa Francesc va concedir a l\u2019esgl\u00e9sia del Santuari del Sant Crist de Balaguer el t\u00edtol i la dignitat de Bas\u00edlica Menor l\u2019any 2016.<\/p><p>*foto**foto*<br>*foto*<br><br>La<strong> imatge original del Sant Crist de Balaguer<\/strong> era una escultura g\u00f2tica del segle XIV. D\u2019aquesta talla del Sant Crist de Balaguer, malgrat ser anterior, trobem les primeres refer\u00e8ncies escrites gr\u00e0cies a Sant Vicen\u00e7 Ferrer quan va predicar a la ciutat l\u2019any 1412, a l'escriptor Henrique Cook l'any 1535, i despr\u00e9s, del P. Vicen\u00e7 Dom\u00e8nech l'any 1602. Malauradament l\u2019escultura original va ser cremada el juliol del 1936, i nom\u00e9s se'n conserva un peu, que fou integrat en la imatge que es venera en l'actualitat. Despr\u00e9s que li fou atribu\u00eft un miracle, la imatge del Sant Crist de Balaguer va substituir la titular, la Mare de D\u00e9u d\u2019Almat\u00e0, despr\u00e9s d\u2019atribuir-li un miracle.<br><br>*foto**foto*<br><br>Explica Sor Mar\u00eda Victoria Trivi\u00f1o que les monges clarisses oferien les <em>mides<\/em> als visitants i pelegrins. Les mides eren unes cintes, una mena de \u201c<em>rel\u00edquies de contacte<\/em>\u201d que amiden la mateixa longitud que les dues mans esteses de la imatge venerada en q\u00fcesti\u00f3 \u2013o d\u2019algun altre tram de la figura-: \u201c<em>Cuando el Rey Felipe IV visit\u00f3 el Santuario en 1626, le ofrecieron \u201ccirios y medidas del Santo Cristo\u201d. El Monarca tom\u00f3 para s\u00ed y para los nobles de su s\u00e9quito. El Conde Duque de Olivares, pocos d\u00edas despu\u00e9s comunicaba a las Clarisas que la infanta, hija de Felipe IV, estuvo mal, \u201cy tan pronto como la tocaron con la medida del Santo Cristo que \u00e9l hab\u00eda llevado a Madrid, le sali\u00f3 el sarampi\u00f3n y qued\u00f3 curada. De suerte que aquel toque fue la mejor medicina que administraron a Su Alteza<\/em>\u201d<\/p><p>*foto*<br><br>Aix\u00ed mateix, una butlla del papa Benet XIV, signada el 1750, concedia diverses indulg\u00e8ncies als confrares del Cant Crist si confessaven o combregaven amb una mida i que es guanyaven jubileus si se li resaven parenostres o si es pronunciava \u201cAlabat sia lo Sant\u00edssim Sagrament de l\u2019Altar\u201d; en aquets cas es guanyaven tres mil anys de perd\u00f3.<br><br>Sor Mar\u00eda Victoria Trivi\u00f1o, continua relatant com: \"<em>Los monarcas visitaron la iglesia, per\u00f2 fue Alfonso XIII quien, el 28 de febrero de 1925, le concedi\u00f3 el t\u00edtulo de Real Santuario. Otra costumbre, entre los cofrades de Madrid, fue pedir a las Clarisas una hostia tocada a la llaga del costado de la imagen, para tener la satisfacci\u00f3n de consagrarla en la Misa del Oficio solemne y anunciarlo as\u00ed a los devotos.<\/em>\u201d.<br><br>*foto*<br>*foto**foto*<\/p><p><br><br><\/p>","content_blocks":[{"id":1778510927603451,"type":"text","content":"<p>Davant de les ru\u00efnes del castell Form\u00f3s, separada per una extensa esplanada, hi ha l\u2019esgl\u00e9sia o <strong>Santuari del Sant Cri<\/strong>st, patr\u00f3 de la ciutat i de les Terres de l\u2019Urgell.<\/p><p><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">A inicis del segle XVII es restaur\u00e0 i s\u2019engrand\u00ed l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica original de <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">Santa Maria d\u2019Almat\u00e0 <\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">per tal de poder acollir el gran nombre de fidels i visites que rebia el santuari per tal de venerar la imatge del Sant Crist que des d\u2019aleshores va passar a presidir l\u2019altar major (1626), \u201c<\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">con fiestas y cultos extraordinarios que duraron nueve d\u00edas. Por la noche encend\u00edan luminarias en la monta\u00f1a y en las murallas. Asisti\u00f3 el rey Felipe IV con su hermano el infante Carlos, ambos acompa\u00f1aron la imagen con cirios encendidos<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">.\u201d<\/span><\/p><p><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Al segle XVIII es va procedir a una segona ampliaci\u00f3 (1787). <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">Sor Mar\u00eda Victoria Trivi\u00f1o<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"> explica a <\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">El Santo Cristo de Balaguer<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"> com \u201c<\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">La primera mitad del siglo XIX fue especialmente dram\u00e1tica. La desamortizaci\u00f3n toc\u00f3 los bienes del Santuario que los particulares salvaguardaron y devolvieron. Desamortizaci\u00f3n y exclaustraci\u00f3n de 1836 afectaron a las clarisas, que nunca recuperar\u00edan su patrimonio. Seis veces tuvieron que abandonar el convento, en ausencias que suman un total de 42 a\u00f1os y 3 meses. Por si fuera poco, lleg\u00f3 el azote del c\u00f3lera morbo en el a\u00f1o 1850. A tanto dolor, muerte y devastaci\u00f3n, se sum\u00f3 en Balaguer la inclemencia de los elementos. Sufri\u00f3 inundaciones, hielos y granizo que perd\u00edan las cosechas (...) El 29 de mayo de 1871 el Obispo Josep Caixal presid\u00eda una peregrinaci\u00f3n de 15.000 personas al Santo Cristo y tuvo la satisfacci\u00f3n de ser recibido por las clarisas.<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">\u201d<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/p><p><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">A inicis del segle XX (1912) es comen\u00e7\u00e0 l\u2019actual fa\u00e7ana, obra de l\u2019arquitecte Bernat Pejoan. Uns anys abans de la guerra civil (1930) es va enlla\u00e7ar el Santuari amb la carretera de Tremps i el magn\u00edfic Via Crucis.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/p><p><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">El Papa Francesc va concedir a l\u2019esgl\u00e9sia del Santuari del Sant Crist de Balaguer el t\u00edtol i la dignitat de Bas\u00edlica Menor l\u2019any 2016.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/p><p><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">La<\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\"> imatge original del Sant Crist de Balaguer<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"> era una escultura g\u00f2tica del segle XIV. D\u2019aquesta talla del Sant Crist de Balaguer, malgrat ser anterior, trobem les primeres refer\u00e8ncies escrites gr\u00e0cies a Sant Vicen\u00e7 Ferrer quan va predicar a la ciutat l\u2019any 1412, a l'escriptor Henrique Cook l'any 1535, i despr\u00e9s, del P. Vicen\u00e7 Dom\u00e8nech l'any 1602. Malauradament l\u2019escultura original va ser cremada el juliol del 1936, i nom\u00e9s se'n conserva un peu, que fou integrat en la imatge que es venera en l'actualitat. Despr\u00e9s que li fou atribu\u00eft un miracle, la imatge del Sant Crist de Balaguer va substituir la titular, la Mare de D\u00e9u d\u2019Almat\u00e0, despr\u00e9s d\u2019atribuir-li un miracle.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/p><p><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Explica Sor Mar\u00eda Victoria Trivi\u00f1o que les monges clarisses oferien les <\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">mides<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"> als visitants i pelegrins. Les mides eren unes cintes, una mena de \u201c<\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">rel\u00edquies de contacte<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">\u201d que amiden la mateixa longitud que les dues mans esteses de la imatge venerada en q\u00fcesti\u00f3 \u2013o d\u2019algun altre tram de la figura-: \u201c<\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Cuando el Rey Felipe IV visit\u00f3 el Santuario en 1626, le ofrecieron \u201ccirios y medidas del Santo Cristo\u201d. El Monarca tom\u00f3 para s\u00ed y para los nobles de su s\u00e9quito. El Conde Duque de Olivares, pocos d\u00edas despu\u00e9s comunicaba a las Clarisas que la infanta, hija de Felipe IV, estuvo mal, \u201cy tan pronto como la tocaron con la medida del Santo Cristo que \u00e9l hab\u00eda llevado a Madrid, le sali\u00f3 el sarampi\u00f3n y qued\u00f3 curada. De suerte que aquel toque fue la mejor medicina que administraron a Su Alteza<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">\u201d.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/p><p><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Aix\u00ed mateix, una butlla del papa Benet XIV, signada el 1750, concedia diverses indulg\u00e8ncies als confrares del Cant Crist si confessaven o combregaven amb una mida i que es guanyaven jubileus si se li resaven parenostres o si es pronunciava \u201cAlabat sia lo Sant\u00edssim Sagrament de l\u2019Altar\u201d; en aquets cas es guanyaven tres mil anys de perd\u00f3.<\/span><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Sor Mar\u00eda Victoria Trivi\u00f1o, continua relatant com: \"<\/span><em style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Los monarcas visitaron la iglesia, per\u00f2 fue Alfonso XIII quien, el 28 de febrero de 1925, le concedi\u00f3 el t\u00edtulo de Real Santuario. Otra costumbre, entre los cofrades de Madrid, fue pedir a las Clarisas una hostia tocada a la llaga del costado de la imagen, para tener la satisfacci\u00f3n de consagrarla en la Misa del Oficio solemne y anunciarlo as\u00ed a los devotos.<\/em><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">\u201d.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/p><p><\/p>","num_doc":null,"order":0},{"id":1778510927607725,"type":"image","content":"","num_doc":"","order":1},{"id":1778510927607971,"type":"text","content":"<\/p><p><br><br><\/p>","num_doc":null,"order":2}],"start_date":null,"end_date":null,"ciclic_date":"","created_at":"2020-09-28T22:00:00.000000Z","ends_at":"2099-12-30T23:00:00.000000Z","active":true,"is_premium":true,"is_historic":false,"main_image_content_layout":"horizontal","hidden_from_menu":false,"private":false,"season_activity":false,"guided_tour":false,"main_image":{"id":38864,"num_doc":"75320","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Balaguer - Santuari Bas\u00edlica del Sant Crist ","paraules_clau":"Escultura de Jes\u00fas crucificado en Santuari Bas\u00edlica del Sant Crist, Balaguer, Catalunya.","arxiu":"basylica_santuari_del_sant_crist_66.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"main_image_settings":{"widthType":null},"main_image_crop_hero":null,"main_image_crop_card":null,"display_on_landing":false,"banner_img":"IMG123050","imatge_capcelera_crop":{"x":0,"y":107.20338331920308,"width":1920.0000000000002,"height":822.8571428571429,"rotate":0,"focusX":50.000000000000014,"focusY":40.4864913932689},"imatge_capcelera_focus":null,"color":"","order_value":"1","order_text":"Fixat al explorador web","display_value":"2","display_text":"Vista previa","content_type_value":"modul","content_type_text":"Acc\u00e8s a un m\u00f2dul","latitude":"41.79566","longitude":"0.80608","curiosities":"<p>En aquest indret fou inicialment on s\u2019ubic\u00e0 l\u2019antiga mesquita major de Balaguer que, m\u00e9s tard, va esdevenir esgl\u00e9sia de <strong>Santa Maria d\u2019Almat\u00e0<\/strong> \u2013encara es conserva la fa\u00e7ana rom\u00e0nica principal-; inicialment fou esgl\u00e9sia parroquial, per\u00f2 posteriorment va passar a dependre de les monges clarisses, \u00a0que van construir el seu convent adossat al temple (1351).<\/p><p><\/p><p>El Santuari conserva la imatge de Santa Maria d'Almat\u00e0, patronatge de l'esgl\u00e9sia que fou substitu\u00eft pel del Sant Crist. Es venera en el cor baix de les monges clarisses.\u00a0Diu la tradici\u00f3 popular que "<em>era una imatge que els comtes d'Urgell portaven a les batalles. La tija de ferro que conserva inserida en la seva base, juntament amb el seu petit format, podria ser indicativa que realment es tracta d'una imatge que formava part d'un altar port\u00e0til. Els historiadors de l'art han atribu\u00eft l'execuci\u00f3 d'aquesta obra a l'entorn del taller de l'anomenat Mestre d'Anglesola, i cronol\u00f2gicament sembla que hem de situar la seva creaci\u00f3 cap a inicis del segle XIV<\/em>."<\/p>","visit":"<p><\/p>","horari":null,"preu_entrada":null,"municipi_value":"2504040003","municipi_text":"Balaguer","images_slider":["75302","75303","75304","75305","75306","75307","75308","75309","75310","75311","75312","75313","75314","75315","75316","75317","75318","75319","75321","75322","75323"],"show_images_slider_at_end":true,"url_360":[{"type":"google_street_view","url":"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7958894,0.8061422,3a,75y,14.39h,131.45t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipNrUwWjMJoxFOjqaz2B-FnqU2YElugX1q2kbG4y!2e10!3e12!7i11264!8i5632"}],"curiositats_slider":["75324","75325","75326","75327"],"associated_documents":null,"updated_at":"2026-05-25T15:39:52.000000Z","meta_title":"Santuari Bas\u00edlica del Sant Crist de Balaguer *** | Festacatalunya.cat","meta_description":"Davant de les ru\u00efnes del castell Form\u00f3s, separada per una extensa esplanada, hi ha l\u2019esgl\u00e9sia o Santuari del Sant Crist, patr\u00f3 de la ciutat i de les..."}},{"id":13,"municipi_plan_id":1,"experience_id":"11975","description":"<p>A tocar del Segre, Santa Maria de les Franqueses conserva l\u2019esgl\u00e9sia de l\u2019antic monestir cistercenc fundat al segle XII. Enmig de l\u2019horta, l\u2019espai transmet una calma especial i permet descobrir una altra cara del patrimoni de Balaguer, allunyada del nucli urb\u00e0.<\/p>","position":5,"created_at":"2026-09-24T18:16:29.000000Z","updated_at":"2026-09-24T18:35:12.000000Z","experience":{"id":9409,"id_experiencia":"11975","parent_node":null,"related_experiences_title":null,"is_subtree_parent":false,"nom_experiencia":"Santa Maria de les Franqueses a Balaguer","slug":"santa-maria-de-les-franqueses-a-balaguer","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=articles&accio=form_modificacio&IDNode=11975","description":"","content":"<p>*foto**foto*<br><br>L\u2019any 1186 el comte d\u2019Urgell Ermengol VIII, va donar a la seva mare, la comtessa Dol\u00e7a d\u2019Urgell, unes terres a l'horta de Balaguer per tal que es constru\u00eds un <strong>monestir dedicat a la Mare de D\u00e9u regit per l\u2019ordre del Cist<\/strong>er, sota la regla de Sant Benet. Hi ha autors que afirmen que les <strong>primeres monges<\/strong> que s\u2019hi van establir procedien del monestir de Vallbona de les Monges. Despr\u00e9s d\u2019anys de gran esplendor i de rebre donacions d\u2019arreu, el monestir va entrar en franca decad\u00e8ncia fins que a l\u2019entorn del darrer ter\u00e7 del segle XV, el Papa Sixt IV va emetre una butlla de supressi\u00f3 del monestir i va ordenar que les rendes del monestir s\u2019entreguessin a Poblet. Aix\u00ed els monjos van passar a gestionar el patrimoni de Santa Maria de les Franqueses. Finalment l\u2019any 1700 Francesc Portol\u00e0 de Balaguer va comprar el monestir que es trobava abandonat.<br><br>*foto**foto*<br>*foto*<br><br>En l\u2019actualitat es conserva l\u2019esgl\u00e9sia i testimonis arqueol\u00f2gics de les depend\u00e8ncies monacals d\u2019aquest cenobi femen\u00ed, com restes del claustre, el celler, dormitoris i espais d\u2019emmagatzematge.<\/p><p>\u200b*foto**foto*<br><br>L\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s un temple molt auster d\u2019una \u00fanica nau coberta amb volta apuntada i transsepte que conformen una planta de creu llatina. Est\u00e0 culminada a llevant per tres absis de construcci\u00f3 semicircular, dels quals a l\u2019exterior \u00e9s visible el central de majors dimensions que conserva tres finestres de doble esqueixada; els altres dos exteriorment tenen planta quadrangular.<\/p><p>\u200b*foto**foto*<br>*foto*<br>\u200b*foto**foto*<br>\u200b*foto**foto*<br><br>Conserva tres portes d\u2019acc\u00e9s, una a cada tram de transsepte decorades amb arquivoltes \u2013la del sud comunicava amb el claustre- i una altra a ponent del temple tamb\u00e9 decorada amb arquivoltes \u2013\u00e9s la que actualment \u00e9s la porta principal-.<br><br>*foto*<br>\u200b*foto**foto*<br><br>L\u2019element decoratiu m\u00e9s significatiu \u00e9s <strong>la rosassa<\/strong>, centrada per una creu grega amb els extrems arrodonits i decoraci\u00f3 geom\u00e8trica de puntes de diamant.<\/p><p>*foto*<br>\u200b*foto**foto*<br>*foto*<br><br><br><br><\/p>","content_blocks":[{"id":1778510671447344,"type":"text","content":"L\u2019any 1186 el comte d\u2019Urgell Ermengol VIII, va donar a la seva mare, la comtessa Dol\u00e7a d\u2019Urgell, unes terres a l'horta de Balaguer per tal que es constru\u00eds un <strong>monestir dedicat a la Mare de D\u00e9u regit per l\u2019ordre del Cist<\/strong>er, sota la regla de Sant Benet. Hi ha autors que afirmen que les <strong>primeres monges<\/strong> que s\u2019hi van establir procedien del monestir de Vallbona de les Monges. Despr\u00e9s d\u2019anys de gran esplendor i de rebre donacions d\u2019arreu, el monestir va entrar en franca decad\u00e8ncia fins que a l\u2019entorn del darrer ter\u00e7 del segle XV, el Papa Sixt IV va emetre una butlla de supressi\u00f3 del monestir i va ordenar que les rendes del monestir s\u2019entreguessin a Poblet. Aix\u00ed els monjos van passar a gestionar el patrimoni de Santa Maria de les Franqueses. Finalment l\u2019any 1700 Francesc Portol\u00e0 de Balaguer va comprar el monestir que es trobava abandonat.<br><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">En l\u2019actualitat es conserva l\u2019esgl\u00e9sia i testimonis arqueol\u00f2gics de les depend\u00e8ncies monacals d\u2019aquest cenobi femen\u00ed, com restes del claustre, el celler, dormitoris i espais d\u2019emmagatzematge.<\/span><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">L\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s un temple molt auster d\u2019una \u00fanica nau coberta amb volta apuntada i transsepte que conformen una planta de creu llatina. Est\u00e0 culminada a llevant per tres absis de construcci\u00f3 semicircular, dels quals a l\u2019exterior \u00e9s visible el central de majors dimensions que conserva tres finestres de doble esqueixada; els altres dos exteriorment tenen planta quadrangular.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Conserva tres portes d\u2019acc\u00e9s, una a cada tram de transsepte decorades amb arquivoltes \u2013la del sud comunicava amb el claustre- i una altra a ponent del temple tamb\u00e9 decorada amb arquivoltes \u2013\u00e9s la que actualment \u00e9s la porta principal-.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div><div><br style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">L\u2019element decoratiu m\u00e9s significatiu \u00e9s <\/span><span style=\"font-weight: bolder; color: rgb(15, 23, 42);\">la rosassa<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">, centrada per una creu grega amb els extrems arrodonits i decoraci\u00f3 geom\u00e8trica de puntes de diamant.<\/span><span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\"><\/span><\/div>","num_doc":null,"order":0},{"id":1778510671450324,"type":"image","content":"","num_doc":"","order":1},{"id":1778510671450403,"type":"text","content":"<br><br><br><br><\/p>","num_doc":null,"order":2}],"start_date":null,"end_date":null,"ciclic_date":"","created_at":"2020-09-28T22:00:00.000000Z","ends_at":"2099-12-30T23:00:00.000000Z","active":true,"is_premium":true,"is_historic":false,"main_image_content_layout":"horizontal","hidden_from_menu":false,"private":false,"season_activity":false,"guided_tour":false,"main_image":{"id":38828,"num_doc":"75284","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Balaguer - Santa Maria de les Franqueses ","paraules_clau":"Esgl\u00e9sia medieval amb torre cil\u00edndrica i finestres estretes, Balaguer, Santa Maria de les Franqueses.","arxiu":"santa_maria_de_les_franqueses_26.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"main_image_settings":{"widthType":null},"main_image_crop_hero":null,"main_image_crop_card":null,"display_on_landing":false,"banner_img":null,"imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"color":"","order_value":"1","order_text":"Fixat al explorador web","display_value":"2","display_text":"Vista previa","content_type_value":"modul","content_type_text":"Acc\u00e8s a un m\u00f2dul","latitude":"41.75596","longitude":"0.79054","curiosities":"<p>L\u2019any 2003, el va adquirir l\u2019entitat <strong>Identirama<\/strong>, amb el designi de recuperar-lo i oferir-lo com un espai p\u00fablic amb vocaci\u00f3 pedag\u00f2gica. Un grup de ciutadans aplegats en el projecte Identirama, que vol mostrar <strong>un panorama global de la identitat catalana en tots els seus vessants<\/strong>, ha triat el monestir de Santa Maria de les Franqueses per crear al seu voltant un espai a l\u2019aire lliure on es presentin els aspectes ling\u00fc\u00edstics, hist\u00f2rics, literaris, bot\u00e0nics, arquitect\u00f2nics... caracter\u00edstics de la identitat catalana.<\/p><p><\/p><p>Al <strong>bosc de ribera que voreja el riu Segre<\/strong>, el que a Balaguer s\u2019anomena <strong>la bultra<\/strong>, s\u2019han comen\u00e7at a senyalitzar els arbres, arbusts i esp\u00e8cies herb\u00e0cies a fi que els escolars els identifiquin, coneguin i estimin. Una altra iniciativa important: al llarg del cam\u00ed que porta al riu, s\u2019han deixat escrites en uns petits mon\u00f2lits poesies dels autors catalans m\u00e9s rellevants. \u00c9s el Passeig de la poesia. La tria, inspirada en el llibre recent publicat per l\u2019associaci\u00f3 cultural ACCAT (Associaci\u00f3 Con\u00e8ixer Catalunya), atorga un gran protagonisme a la poesia hist\u00f2rico-patri\u00f2tica. Arrenca des de la Renaixen\u00e7a amb l\u2019obra \u201cOda a la P\u00e0tria\u201d de Bonaventura C. Aribau, i acaba amb Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al.<\/p>","visit":"<p><\/p>","horari":null,"preu_entrada":null,"municipi_value":"2504040003","municipi_text":"Balaguer","images_slider":["75281","75282","75283","75285","75286","75287","75288","75289","75290","75291","75292","75293","75294","75295","75296","75297","75298","75299","75300","75301"],"show_images_slider_at_end":true,"url_360":[],"curiositats_slider":[],"associated_documents":null,"updated_at":"2026-05-25T15:39:52.000000Z","meta_title":"Santa Maria de les Franqueses a Balaguer | Festacatalunya.cat","meta_description":"L\u2019any 1186 el comte d\u2019Urgell Ermengol VIII, va donar a la seva mare, la comtessa Dol\u00e7a d\u2019Urgell, unes terres a l'horta de Balaguer per tal que es..."}},{"id":14,"municipi_plan_id":1,"experience_id":"11977","description":"<p>El Segre acompanya Balaguer i li aporta una altra manera de viure la ciutat, m\u00e9s pausada i vinculada al paisatge. La passejada per la Banqueta permet caminar vora l\u2019aigua i contemplar el nucli urb\u00e0 des d\u2019una perspectiva diferent.<\/p>","position":6,"created_at":"2026-09-24T18:16:29.000000Z","updated_at":"2026-09-24T18:35:12.000000Z","experience":{"id":9411,"id_experiencia":"11977","parent_node":null,"related_experiences_title":null,"is_subtree_parent":false,"nom_experiencia":"Riu Segre al seu pas per Balaguer ***","slug":"riu-segre-al-seu-pas-per-balaguer","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=articles&accio=form_modificacio&IDNode=11977","description":"","content":"<p>*foto*<br><strong><a data-cke-saved-href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7924073,0.8076033,3a,75y,304.67h,111.76t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipO-nhzponkFdM3lqRLC3jm8-Mm32FJb9EJOF1KO!2e10!3e12!7i11264!8i5632\" href=\"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7924073,0.8076033,3a,75y,304.67h,111.76t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipO-nhzponkFdM3lqRLC3jm8-Mm32FJb9EJOF1KO!2e10!3e12!7i11264!8i5632\">PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360\u00ba<\/a><\/strong><br><br>*foto*<br><br>Des de fa uns anys la llera del riu Segre ha estat condicionada com a jardins i passeigs, des dels quals es t\u00e9 una magn\u00edfica panor\u00e0mica de la ciutat.<br><br>*foto*<br>*foto*<br><br>Just a les envistes del pont Nou podem llegir un fragment de la novel\u00b7la Els Llops, de Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959), basada en els amors, els odis i les revenges entre branques de la fam\u00edlia Llop, en qu\u00e8 descriu la retirada republicana a Balaguer:<\/p><p>\u201cCap a les tres de la tarda, el comandament republic\u00e0 don\u00e0 ordre de destruir el pont. Les c\u00e0rregues de dinamita dels pilars i dels arcs esclataren simult\u00e0niament, i el vell pont rom\u00e0nic, enmig d\u2019un n\u00favol de pols i fum, s\u2019enfons\u00e0. Els vells carreus s\u2019amuntegaren formant un dic, sobre el qual l\u2019aigua \u2014blanca, tumultuosa i furibunda\u2014 form\u00e0 una petita cascada per seguir avall, sempre la ruta avall, des de la neu fins al mar. Per\u00f2 els oficials republicans havien com\u00e8s un error, un de tants errors d\u2019aquella desbandada catastr\u00f2fica. Mitja hora despr\u00e9s de la voladura del pont, un miler de soldats reressagats baixaren corrents pel carrer del Barrinou, travessaren la pla\u00e7a Mercadal, s\u2019abocaren a la banqueta i albiraren el pont esfondrat. Quedaren perplexos: era una trampa mortal \u2014atrapats entre el riu i els primers escamots franquistes que ja els disparaven per l\u2019es quena. Despr\u00e9s d\u2019uns instants de desconcert, un parell d\u2019oficials ordenaren als seus homes que bastissin una barricada amb troncs i pedres, per\u00f2 els soldats, encegats pel p\u00e0nic, desobe\u00efren i corregueren per la banqueta buscant un indret per travessar el riu. No en trobaren: a primers d\u2019abril, en ple desgel dels Pirineus, el riu baixava r\u00e0pid i rabi\u00f3s \u2014amb un udol eixordador, mon\u00f2ton, continu, una altra variant de la m\u00fasica del Segre. Alguns soldats assajaren de fer la travessa amb tot l\u2019equip, per\u00f2 s\u2019enfonsaren sota el pes del casc, la munici\u00f3 i les armes. Altres abandonaren fusells, munici\u00f3 i baionetes \u2014alguns, fins les botes i les camises\u2014 i es llan\u00e7aren en massa per la barana. A molts, se\u2019ls endugu\u00e9 el corrent. Als que sabien nedar millor, per\u00f2, els esperava una sorpresa: mitja dotzena d\u2019avions feixistes aparegueren sobtadament rere la silueta del Sant Crist i, amb vols rasants damunt les aig\u00fces, metrallaren sense pietat els fugitius. La sang brollava a dolls, en cops sobtats, i es dilu\u00efa tot seguit en l\u2019aigua verda que seguia el seu curs. Alguns soldats aixecaven els bra\u00e7os demanant quarter i eren exterminats. Altres, m\u00e9s llestos i experts, s\u2019apressaren a guanyar l\u2019altra riba nedant de pressa i submergint-se quan s\u2019acostaven els avions, que deixaven rere seu les rengleres d\u2019esquitxos de les bales. Al cap de mitja hora, tot havia acabat: a penes dos-cents homes havien arribat, extenuats, al recer de les xisques i els xops de la bultra. La resta eren cossos inerts que suraven a penes enduts pel corrent \u2014com troncs arrencats per una ventada.\u201d<br><br>Text: Ruta liter\u00e0ria per Balaguer<\/p><p>*foto*<br>*foto*<br>*foto**foto*<br><br><br><br><\/p>","content_blocks":[{"id":1793100551405085,"type":"text","content":"<span style=\"color: rgb(15, 23, 42);\">Des de fa uns anys la llera del riu Segre ha estat condicionada com a jardins i passeigs, des dels quals es t\u00e9 una magn\u00edfica panor\u00e0mica de la ciutat.<\/span><br><br>Just a les envistes del pont Nou podem llegir un fragment de la novel\u00b7la Els Llops, de Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959), basada en els amors, els odis i les revenges entre branques de la fam\u00edlia Llop, en qu\u00e8 descriu la retirada republicana a Balaguer:<p><\/p><p>\u201cCap a les tres de la tarda, el comandament republic\u00e0 don\u00e0 ordre de destruir el pont. Les c\u00e0rregues de dinamita dels pilars i dels arcs esclataren simult\u00e0niament, i el vell pont rom\u00e0nic, enmig d\u2019un n\u00favol de pols i fum, s\u2019enfons\u00e0. Els vells carreus s\u2019amuntegaren formant un dic, sobre el qual l\u2019aigua \u2014blanca, tumultuosa i furibunda\u2014 form\u00e0 una petita cascada per seguir avall, sempre la ruta avall, des de la neu fins al mar. Per\u00f2 els oficials republicans havien com\u00e8s un error, un de tants errors d\u2019aquella desbandada catastr\u00f2fica. Mitja hora despr\u00e9s de la voladura del pont, un miler de soldats reressagats baixaren corrents pel carrer del Barrinou, travessaren la pla\u00e7a Mercadal, s\u2019abocaren a la banqueta i albiraren el pont esfondrat. Quedaren perplexos: era una trampa mortal \u2014atrapats entre el riu i els primers escamots franquistes que ja els disparaven per l\u2019es quena. Despr\u00e9s d\u2019uns instants de desconcert, un parell d\u2019oficials ordenaren als seus homes que bastissin una barricada amb troncs i pedres, per\u00f2 els soldats, encegats pel p\u00e0nic, desobe\u00efren i corregueren per la banqueta buscant un indret per travessar el riu. No en trobaren: a primers d\u2019abril, en ple desgel dels Pirineus, el riu baixava r\u00e0pid i rabi\u00f3s \u2014amb un udol eixordador, mon\u00f2ton, continu, una altra variant de la m\u00fasica del Segre. Alguns soldats assajaren de fer la travessa amb tot l\u2019equip, per\u00f2 s\u2019enfonsaren sota el pes del casc, la munici\u00f3 i les armes. Altres abandonaren fusells, munici\u00f3 i baionetes \u2014alguns, fins les botes i les camises\u2014 i es llan\u00e7aren en massa per la barana. A molts, se\u2019ls endugu\u00e9 el corrent. Als que sabien nedar millor, per\u00f2, els esperava una sorpresa: mitja dotzena d\u2019avions feixistes aparegueren sobtadament rere la silueta del Sant Crist i, amb vols rasants damunt les aig\u00fces, metrallaren sense pietat els fugitius. La sang brollava a dolls, en cops sobtats, i es dilu\u00efa tot seguit en l\u2019aigua verda que seguia el seu curs. Alguns soldats aixecaven els bra\u00e7os demanant quarter i eren exterminats. Altres, m\u00e9s llestos i experts, s\u2019apressaren a guanyar l\u2019altra riba nedant de pressa i submergint-se quan s\u2019acostaven els avions, que deixaven rere seu les rengleres d\u2019esquitxos de les bales. Al cap de mitja hora, tot havia acabat: a penes dos-cents homes havien arribat, extenuats, al recer de les xisques i els xops de la bultra. La resta eren cossos inerts que suraven a penes enduts pel corrent \u2014com troncs arrencats per una ventada.\u201d<br><br>Text: Ruta liter\u00e0ria per Balaguer<\/p><p><\/p>","num_doc":null,"order":0,"activeBlockFormat":"p","inlineFormats":{"bold":false,"italic":false,"underline":false}},{"id":1793100551405175,"type":"image","content":"","num_doc":"","order":1}],"start_date":null,"end_date":null,"ciclic_date":"","created_at":"2020-09-28T22:00:00.000000Z","ends_at":"2099-12-30T23:00:00.000000Z","active":true,"is_premium":true,"is_historic":false,"main_image_content_layout":"horizontal","hidden_from_menu":false,"private":false,"season_activity":false,"guided_tour":false,"main_image":{"id":38818,"num_doc":"75274","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Balaguer - Riu Segre","paraules_clau":"Els edificis hist\u00f2rics es dreutan sobre el riu Segre amb un pont de pedra i un paisatge muntanyenc al fons.","arxiu":"riu_segre_5.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"main_image_settings":{"widthType":null},"main_image_crop_hero":null,"main_image_crop_card":null,"display_on_landing":false,"banner_img":null,"imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"color":"","order_value":"1","order_text":"Fixat al explorador web","display_value":"2","display_text":"Vista previa","content_type_value":"modul","content_type_text":"Acc\u00e8s a un m\u00f2dul","latitude":"41.79127","longitude":"0.80731","curiosities":"<p><\/p>","visit":"<p><\/p>","horari":null,"preu_entrada":null,"municipi_value":"2504040003","municipi_text":"Balaguer","images_slider":["75275","75276","75277","75278","75279","75280"],"show_images_slider_at_end":true,"url_360":[{"type":"google_street_view","url":"https:\/\/www.google.com\/maps\/@41.7924073,0.8076033,3a,75y,304.67h,111.76t\/data=!3m7!1e1!3m5!1sAF1QipO-nhzponkFdM3lqRLC3jm8-Mm32FJb9EJOF1KO!2e10!3e12!7i11264!8i5632"}],"curiositats_slider":[],"associated_documents":null,"updated_at":"2026-10-27T11:29:32.000000Z","meta_title":"Riu Segre al seu pas per Balaguer *** | Festacatalunya.cat","meta_description":"Des de fa uns anys la llera del riu Segre ha estat condicionada com a jardins i passeigs, des dels quals es t\u00e9 una magn\u00edfica panor\u00e0mica de la..."}}],"related_items":[{"id":2,"municipi_plan_id":1,"item_type":"event","source_key":"2487","description":"<p><\/p>","position":1,"active":true,"created_at":"2026-03-30T13:17:31.000000Z","updated_at":"2026-10-27T10:59:24.000000Z"}]},"imatge_principal":null,"imatge_escut":{"id":39674,"num_doc":"74468","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Balaguer - Escut municipal","paraules_clau":"Escut municipal de Balaguer amb corona i quatre quadrats amb senyeres i escuts de colors.","arxiu":"escut_balaguer.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_panoramica":{"id":123051,"num_doc":"IMG123051","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Balaguer - Vista panor\u00e0mica","paraules_clau":"Balaguer - Vista panor\u00e0mica","arxiu":"VISTES-PANORAMQIUES-DES-DE-LA-TORRE-BLANCA-I-OBSERVATORI-DEL-BOMBO-3OK.jpg","script":null,"es_gif":null,"sector":null,"created_at":"2026-05-25T11:45:25.000000Z","updated_at":"2026-05-25T11:45:25.000000Z"},"imatge_secundaria":{"id":39673,"num_doc":"74467","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Balaguer - Esgl\u00e9sia de Santa Maria","paraules_clau":"Vista panor\u00e0mica de Balaguer amb l'esgl\u00e9sia de Santa Maria al costat i les muralles, contra un cel clara.","arxiu":"muralles_23_redi.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_altres_llocs":{"id":110437,"num_doc":"3246","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Rosa dels Vents Pin\u00f3s","paraules_clau":"Rosa, Vents, altres llocs destacats","arxiu":"rosa_vents_pins_redimensionada.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"entitat1_relation":{"id":53,"codi_entitat":"97","nom_entitat":"Ajuntament de Balaguer","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=entitats&accio=form_modificacio&id_entitat=97","tipus_entitat_value":"1","tipus_entitat_text":"ajuntaments","adreca_postal":"Pla\u00e7a Mercadal, 1","codi_postal":"25600","municipi_value":"2504040003","comarca":null,"provincia":null,"nivel_visualitzacio":"municipi","municipi_text":"","telefon":"973 44 52 00","fax":"973-448621","email":"[email protected]","web":"www.balaguer.cat","hide_web_url":false,"adreca_googlemaps":"","latitud":"41.789530","longitud":"0.804630","active":true,"is_premium_user":true,"num_doc":"5024","id_capcaleres":"","description":"","anunciant":true,"desc_banner_imatge":"","banner_url":"","created_at":null,"updated_at":"2026-06-30T15:47:12.000000Z"},"entitat2_relation":{"id":2312,"codi_entitat":"1368","nom_entitat":"Patronat de Turisme de les Terres de Lleida - Ara Lleida","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=entitats&accio=form_modificacio&id_entitat=1368","tipus_entitat_value":"61","tipus_entitat_text":"organismes i institucions","adreca_postal":"Rambla Ferran, 18 3r pis","codi_postal":"25007","municipi_value":"","comarca":null,"provincia":null,"nivel_visualitzacio":"municipi","municipi_text":"","telefon":"973 24 55 58","fax":"973 24 54 08","email":"[email protected]","web":"www.aralleida.cat","hide_web_url":false,"adreca_googlemaps":"rambla ferran, lleida, catalu\u00f1a, espa\u00f1a","latitud":"41.617570","longitud":"0.630250","active":false,"is_premium_user":false,"num_doc":"69436","id_capcaleres":"","description":"","anunciant":false,"desc_banner_imatge":"","banner_url":"","created_at":null,"updated_at":null},"entitat3_relation":null,"entitat4_relation":null,"entitat5_relation":null,"entitat6_relation":null,"entitat7_relation":null,"diputacio_relation":null,"videos":[]}