Òdena

{"id":567,"nom":"\u00d2dena","slug":"odena","codi_municipi":"0814300000","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=poblacions&accio=form_modificacio&codi_municipi=0814300000","nom_municipi_cat":"\u00d2dena","entradeta_cat":"<p>Tamb\u00e9 pots gaudir d\u2019altres punts d\u2019inter\u00e8s que completaran la teva visita a la poblaci\u00f3. Endavant, continua la visita!<\/p>","descripcio_cat":"<p align=\"justify\"><strong>Centre C\u00edvic del Pla de la Masia<\/strong><br>*foto**foto*<br>A cavall entre el barri de Sant Pere i el Pla de la Masia es troba aquest edifici s\u00f2cio-cultural, de construcci\u00f3 moderna i funcional. Destaquen les fa\u00e7anes de totxo vist, dotat de gran lluminositat i articulat a partir d\u2019una escalinata coberta amb una c\u00fapula de vidre.<br><br><strong>Les Casetes d'en Mussons<\/strong><br>*foto**foto*<br>S\u00f3n un nucli, a red\u00f3s de l\u2019actual carretera coneguda com de les Malloles, configurades per un parell de carrers i diversos masos disseminats. Sorgides a partir d\u2019establiments de can Mussons i dins les seves terres. L\u2019origen de les Casetes d\u2019en Mussons \u00e9s inicialment similar al del raval d\u2019Aguilera. Durant el segle XVIII es va produir una plantada i expansi\u00f3 del conreu de la vinya: els pagesos treballaven de valent fent la rompuda de boscos i conreant terrenys ermolats que ells anaven convertint en vinyes espl\u00e8ndides. La rabassa ha estat interpretada com l\u2019eina jur\u00eddica d\u2019aquest impuls, tot i que aquest contracte estava pensat per a explotacions mixtes amb blat, llegum, oliveres, etc..., complint d\u2019aquesta forma la condici\u00f3 de policonreu que caracteritza l\u2019agricultura tradicional. Era habitual que en les vinyes \"clares\" es plant\u00e9s qualsevol tipus de cereal o llegum, mentre que els arbres fruiters acostumaven a situar-se en els marges o en les immediacions de la barraca. Aquesta situaci\u00f3 es va mantenir en segles posteriors, sorgint en tot aquest per\u00edode la resid\u00e8ncia i nuclis dels rabassaires: \"una casa con lagar, bodega y habitaci\u00f3n fundando una nueva c\u00e9lula de vida campesina \".<br><br><strong>El Raval d'Aguilera<\/strong><br>*foto**foto*<br>Al segle XVIII es va produ\u00efr una expansi\u00f3 de la vinya que va motivar uns contractes, la \"rabassa morta\", que contribu\u00efren a millorar considerablement la posici\u00f3 econ\u00f2mica i social dels camperols, els quals moltes vegades constru\u00efren noves cases. El jornaler agr\u00edcola desaparegu\u00e9 com a grup social i les classes socials es redu\u00efren a dues, els propietaris i els rabassaires. El Raval d\u2019Aguilera \u00e9s un testimoni d\u2019aquest moment hist\u00f2ric.<\/p><p align=\"justify\">Va sorgir a finals del segle XVIII, a partir d\u2019establiments de Jaume Aguilera, del mas Aguilera de la Costa, en la partida de la \"Soleia\", on es situaren parcers o rabassaires de terres del mas de les Rovires, de can Rossinyol de Moragues -actual can Maci\u00e0- i del mateix ca n\u2019Aguilera. En alguns casos s\u2019efectu\u00e0 una venda d\u2019una pe\u00e7a de terra a canvi d\u2019un preu acordat i en d\u2019altres es va establir un cens anual de car\u00e0cter indefinit i una entrada simb\u00f2lica que fou curiosament un vas d\u2019aigua; \u00e9s el que es coneix com establiment emfit\u00e8utic indefinit. Aix\u00ed es van constru\u00efr petites cases amb horts al darrera que van permetre, a m\u00e9s de consolidar la pres\u00e8ncia dels pagesos en el territori, accedir al cultiu de les terres a partir del contracte de la rabassa morta i ampliar cont\u00ednuament la superf\u00edcie conreada de vinya b\u00e0sicament.<br><br><strong>La Cooperativa Sindicat Agr\u00edcola<\/strong><br>*foto**foto*<br>El 24 de febrer de 1924 es va constituir la \"Cooperativa Sindicato Agr\u00edcola\" amb 250 socis i 1031 persones, sota la presid\u00e8ncia de Silvestre Torras. El 1925 l\u2019entitat va obtenir un benefici de 11.750,75 pta. El 10 de gener de 1937 es va constituir una altra col.lectivitat, el \"Sindicato de Oficios Varios de la C.N.T.\" i el 23 de setembre la \"Cooperativa de Consumo y Distribuci\u00f3n\", amb Antoni Utges de president i 70 socis amb 253 persones. El 8 de febrer de 1939 l\u2019Ajuntament de l\u2019\u00e8poca va incautar el \"Centro Fraternal Instructivo\", la \"Cooperativa\" -destinada a esgl\u00e9sia provisional- i el mol\u00ed de la pr\u00f2pia cooperativa que va continuar la seva activitat com \"Sindicato Agropecuario de la C.N.S.\"<br><br><strong>Torre del Collet de Sant Pere M\u00e0rtir<\/strong><br>*foto**foto*<br>Restes d\u2019una estructura de planta quadrangular, prop de la qual s\u2019ha localitzat una necr\u00f2polis medieval. \u00c9s una edificaci\u00f3 que es pot datar del segle XI i XII.<\/p>","municipi_descripcio":"<p><strong><u>\u00d2dena, la talaia viva de la Conca<\/u><\/strong><br>Hi ha municipis que s\u2019expliquen amb monuments i n\u2019hi ha que s\u2019expliquen amb hist\u00f2ries. \u00d2dena pertany a les dues categories. Des de la seva posici\u00f3 dominant sobre la Conca d\u2019\u00d2dena, aquest extens municipi anoienc ha contemplat el pas dels segles des dels seus turons, els seus camps i les pedres d\u2019un castell que encara avui continua vigilant l\u2019horitz\u00f3.<\/p><p>El terme municipal compr\u00e8n el <strong>nucli d\u2019\u00d2dena<\/strong>, aix\u00ed com els pobles i nuclis de <strong>l\u2019Espelt, el Pla d\u2019\u00d2dena, el Barri de Sant Pere, el Raval d\u2019Aguilera, <\/strong>i diversos ve\u00efnats disseminats com <strong>Samunt\u00e0<\/strong> i les <strong>Casetes d\u2019en Mussons<\/strong> que testimonien una antiga ocupaci\u00f3 del territori basada en masies i explotacions agr\u00edcoles. La seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica, a la al centre de la <strong>conca d\u2019\u00d2dena<\/strong>, li atorga una combinaci\u00f3 singular de planes f\u00e8rtils, torrents, boscos mediterranis i elevacions que ofereixen algunes de les millors panor\u00e0miques de la comarca.<\/p><p><strong><u>Geografia d\u2019\u00d2dena: un municipi clau a la conca de l\u2019Anoia<\/u><\/strong><br>El municipi d\u2019\u00d2dena t\u00e9 una superf\u00edcie de <strong>52,65 km\u00b2<\/strong> i ocupa una part destacada de la <strong>conca d\u2019\u00d2dena<\/strong>, situada al nord d\u2019Igualada. Hist\u00f2ricament, el terme havia estat m\u00e9s extens, per\u00f2 l\u2019any <strong>1925<\/strong> va perdre prop de <strong>600 hect\u00e0rees<\/strong>, segregades per ampliar el terme municipal d\u2019Igualada.<\/p><p>Actualment, \u00d2dena limita amb diversos municipis de la comarca de l\u2019Anoia: Rubi\u00f3 al nord-oest, Jorba a ponent, Igualada i Vilanova del Cam\u00ed al sud, i amb Castellol\u00ed a l\u2019est. Tamb\u00e9 toca puntualment La Pobla de Claramunt i limita al nord-est amb Castellfollit del Boix.<\/p><p><strong>Relleu i serres que defineixen el paisatge d\u2019\u00d2dena<\/strong><br>El sector nord d\u2019\u00d2dena presenta un relleu accidentat, marcat per les <strong>serres de Rubi\u00f3 i de Castellfollit del Boix<\/strong>, que actuen com a divis\u00f2ria natural entre les conques hidrogr\u00e0fiques de l\u2019<strong>Anoia<\/strong> i del <strong>Llobregat<\/strong>.<\/p><p>Entre les elevacions m\u00e9s destacades del municipi sobresurten les <strong>Malloles (833 m)<\/strong>, el <strong>Puig Bufer (661 m)<\/strong> i el <strong>puig de l\u2019Aguilera (623 m)<\/strong>. Aquest conjunt muntany\u00f3s configura bona part del paisatge natural d\u2019\u00d2dena i condiciona el tra\u00e7at de les seves rieres.<\/p><p><strong>La riera d\u2019\u00d2dena i la xarxa hidrogr\u00e0fica<\/strong><br>Un dels principals cursos d\u2019aigua del municipi \u00e9s la <strong>riera d\u2019\u00d2dena<\/strong>, formada per dos ramals: un que neix prop de <strong>Maians<\/strong>, dins el terme de Castellfollit del Boix, i un altre que baixa des del <strong>santuari de Sant Pere de les Botges<\/strong>. Ambd\u00f3s cursos conflueixen abans de desembocar al riu <strong>Anoia<\/strong>, a la frontera entre Igualada i Vilanova del Cam\u00ed.<\/p><p>Tamb\u00e9 t\u00e9 un paper rellevant la <strong>riera de l\u2019Espelt<\/strong>, afluent de l\u2019Anoia pel sector occidental del terme. Abans de desembocar, rep la <strong>riera d\u2019Ardesa o de Can Masarnau<\/strong>, el seu afluent principal, que t\u00e9 la cap\u00e7alera dins de Rubi\u00f3.<\/p><p><strong><u>L\u2019aigua d\u2019\u00d2dena i el subministrament a Igualada<\/u><\/strong><br>La riera d\u2019\u00d2dena ha estat hist\u00f2ricament essencial per al subministrament d\u2019aigua d\u2019Igualada. Entre <strong>1808 i 1832<\/strong> es va construir un <strong>aq\u00fceducte de m\u00e9s de 4 quil\u00f2metres<\/strong>, amb mines subterr\u00e0nies i dos ponts, per conduir l\u2019aigua des de les <strong>fonts de Can Poal i Can Masarnau<\/strong> fins als dip\u00f2sits de <strong>l\u2019Enjub<\/strong>, situats al barri igualad\u00ed del <strong>Poble Sec<\/strong>.<\/p><p>Aquest sistema hidr\u00e0ulic va convertir \u00d2dena en una pe\u00e7a clau en l\u2019abastament d\u2019aigua potable de la capital anoienca.<\/p><p><strong><u>Hist\u00f2ria d\u2019\u00d2dena<\/u><\/strong><br><strong>Dels assentaments romans al creixement contemporani<\/strong><\/p><p>La hist\u00f2ria d\u2019\u00d2dena es remunta a l\u2019\u00e8poca romana, com demostra el gran nombre d\u2019assentaments localitzats al municipi, fet que evidencia la seva <strong>situaci\u00f3 geogr\u00e0fica estrat\u00e8gica i productiva<\/strong> dins de la Conca d\u2019\u00d2dena. Destaquen la <strong>vil\u00b7la romana de l\u2019Espelt<\/strong> i la <strong>terrisseria tardorromana de Vilad\u00e9s<\/strong>, prop del barri de Ripoll, testimoni d\u2019una important activitat artesanal.<\/p><p>El <strong>castell d\u2019\u00d2dena<\/strong>, documentat des del <strong>957<\/strong>, va ser el principal centre defensiu medieval. Constru\u00eft en dues terrasses per adaptar-se al relleu, entre els segles XIII i XIV es va refor\u00e7ar amb noves estructures defensives i una torre poligonal, coincidint amb el pas del domini de la nissaga dels \u00d2dena a la fam\u00edlia dels <strong>Cardona<\/strong>.<\/p><p>Al seu costat hi havia l\u2019esgl\u00e9sia de <strong>Sant Pere<\/strong>. Durant l\u2019alta edat mitjana tamb\u00e9 apareixen documentats el <strong>castell de l\u2019Espelt<\/strong> amb l\u2019esgl\u00e9sia de <strong>Santa Maria<\/strong>, posteriorment dedicada a <strong>Santa Magdalena<\/strong>, aix\u00ed com l\u2019ermita de <strong>Sant Miquel<\/strong>, la capella de <strong>Sant Pere de les Botges<\/strong> i el jaciment del <strong>Collet de Sant Pere M\u00e0rtir<\/strong>.<\/p><p><strong>Masies i expansi\u00f3 rural d\u2019\u00d2dena<\/strong><\/p><p>Diverses masies d\u2019\u00d2dena ja consten en documents del <strong>segle XIII<\/strong>, com <strong>Oranies<\/strong>, <strong>Ca l\u2019Aguilera de les Rovires<\/strong>, <strong>Cal Vilad\u00e9s<\/strong>, <strong>Cal Brunet<\/strong> i <strong>Cal Sabat\u00e9<\/strong>. Als segles XIV i XV s\u2019hi afegeixen masos com <strong>Cal Marqu\u00e8s<\/strong>, <strong>Cal Maci\u00e0<\/strong>, <strong>Cal Ventallols<\/strong>, <strong>Cal Morera<\/strong>, <strong>Cal Mercader<\/strong>, <strong>Ca l\u2019Ajut<\/strong>, <strong>Cal Mag\u00ed de les Alzines<\/strong>, <strong>Ca l\u2019Enrich<\/strong> i <strong>el Rumb\u00e0<\/strong>.<\/p><p>El m\u00e0xim creixement demogr\u00e0fic d\u2019\u00d2dena arrib\u00e0 el <strong>1626<\/strong>, amb l\u2019aparici\u00f3 de nous masos, ravals i habitatges per a pagesos forans. Entre els segles XVIII i XIX es van consolidar nous barris com el <strong>Raval d\u2019Aguilera<\/strong>, <strong>les Casetes d\u2019en Mussons<\/strong>, el <strong>caseriu de Ripoll<\/strong> i altres nuclis dispersos.<\/p><p><strong>La vinya i la crisi de la fil\u00b7loxera<\/strong><\/p><p>Durant els segles XVIII i XIX, \u00d2dena va viure una gran expansi\u00f3 del <strong>conreu de la vinya<\/strong>. La rompuda de boscos i l\u2019aprofitament de terrenys erms van transformar el paisatge en una aut\u00e8ntica <strong>urbanitzaci\u00f3 agr\u00e0ria<\/strong>, fins i tot en zones de fort pendent.<\/p><p>La vinya va arribar al seu m\u00e0xim desenvolupament durant la crisi de la <strong>fil\u00b7loxera a Fran\u00e7a<\/strong>, per\u00f2 cap al <strong>1887<\/strong> la plaga va arribar tamb\u00e9 a l\u2019Anoia i va afectar de ple la <strong>Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong>.<\/p><p><strong>La incorporaic\u00f3 de l\u2019Espelt a \u00d2dena<\/strong><\/p><p>Cap al <strong>1830<\/strong>, amb nom\u00e9s 20 habitants, <strong>l\u2019Espelt<\/strong> va perdre la seva independ\u00e8ncia civil i s\u2019incorpor\u00e0 a \u00d2dena, tot i mantenir durant anys depend\u00e8ncia eclesi\u00e0stica de la parr\u00f2quia odenenca.<\/p><p><strong>La transformaci\u00f1o urbana d\u2019\u00d2dena<\/strong><\/p><p>El <strong>tur\u00f3 del castell<\/strong> va estar habitat fins a la <strong>Guerra Civil Espanyola<\/strong>. El <strong>26 de juliol de 1936<\/strong>, l\u2019antiga esgl\u00e9sia fou saquejada, incendiada i enderrocada. Despr\u00e9s de la guerra, el bisbe de Vic, Joan Perell\u00f3, va impulsar la construcci\u00f3 d\u2019una nova esgl\u00e9sia en un empla\u00e7ament diferent.<\/p><p>L\u2019any <strong>1942<\/strong>, els terrenys de l\u2019antiga esgl\u00e9sia es van vendre per a l\u2019extracci\u00f3 de guix per finan\u00e7ar la nova <strong>esgl\u00e9sia de Sant Pere<\/strong>, constru\u00efda a la part baixa del municipi, al costat del nou Ajuntament. Aquest trasllat va consolidar el nou centre urb\u00e0 al voltant de la <strong>Pla\u00e7a Major<\/strong>.<\/p><p><strong>\u00d2dena al segle XX<\/strong><\/p><p>Entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX, \u00d2dena va refor\u00e7ar el seu teixit social amb edificis emblem\u00e0tics com el <strong>Centre Fraternal Instructiu (1906)<\/strong>, la <strong>Cooperativa Sindicat Agr\u00edcola (1924)<\/strong> i el <strong>Centro Uni\u00f3n Agr\u00edcola (1931)<\/strong>.<\/p><p>Durant la <strong>Guerra Civil<\/strong>, el b\u00e0ndol republic\u00e0 va construir un <strong>camp d\u2019aviaci\u00f3<\/strong> al <strong>Pla dels Aldorrells<\/strong>, estrat\u00e8gic per a la Tercera Regi\u00f3 Militar.<\/p><p>A la segona meitat del segle XX, el creixement es va despla\u00e7ar cap al sud amb el desenvolupament del <strong>pol\u00edgon industrial de les Gavarreres<\/strong> i l\u2019expansi\u00f3 del <strong>barri de Sant Pere<\/strong> i el <strong>Pla de la Masia<\/strong>. Aquest augment de poblaci\u00f3 va portar a la construcci\u00f3, el <strong>1978<\/strong>, de l\u2019esgl\u00e9sia parroquial de la <strong>Mare de D\u00e9u de la Pau<\/strong>.<br><br><strong><u>L\u2019economia d\u2019\u00d2dena<\/u><\/strong><br><strong>De la pagesia tradicional a la innovaci\u00f3 industrial<\/strong><\/p><p>L\u2019economia tradicional va estar vinculada a la pagesia, especialment al cultiu de cereals, vinya i olivera. Durant segles tamb\u00e9 va tenir una gran import\u00e0ncia l\u2019explotaci\u00f3 de les guixeres, que van proporcionar activitat i ocupaci\u00f3 a nombroses fam\u00edlies.<br><br>Actualment compta amb un teixit empresarial diversificat que combina <strong>empreses industrials<\/strong> consolidades amb activitats vinculades al <strong>turisme i als serveis<\/strong>. Entre els sectors m\u00e9s destacats hi ha la metal\u00b7l\u00fargia representada FUNOSA. Tamb\u00e9 tenen un pes important el packaging i les arts gr\u00e0fiques, amb empreses com Graphopack, IGEASA i Innovapack.<br><br>L\u2019activitat aeron\u00e0utica t\u00e9 una pres\u00e8ncia destacada gr\u00e0cies a Ultramagic, empresa de refer\u00e8ncia internacional en la fabricaci\u00f3 de globus aerost\u00e0tics vinculada a l\u2019Aer\u00f2drom Igualada-\u00d2dena. El sector t\u00e8xtil continua representat per Juper, dedicada a la confecci\u00f3 de roba de punt femenina, mentre que el sector agroalimentari i vitivin\u00edcola t\u00e9 en Caves Bohigas un dels seus principals exponents. Aquest dinamisme econ\u00f2mic es completa amb empreses i equipaments relacionats amb el turisme, l\u2019oci i l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019esdeveniments, com Mapamundi Produccions i <a target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer nofollow\" href=\"http:\/\/Festacatalunya.cat\">Festacatalunya.cat<\/a>.<br><br><strong><u>Qu\u00e8 podem visitar a \u00d2dena?<\/u><\/strong><br><strong>Un patrimoni que connecta passat, natura i identitat<\/strong><br>Entre els principals atractius patrimonials destaquen el <strong>Castell d\u2019\u00d2dena, la Vil\u00b7la romana de l\u2019Espelt, la terrisseria tardo-romana de Vilad\u00e9s, les esgl\u00e9sies de Sant Pere Ap\u00f2stol, Mare de D\u00e9u de la Pau, Santa Magdalena de l\u2019Espelt i Sant Miquel<\/strong>, <strong>can Maci\u00e0<\/strong> on s\u2019elabora el cava Bohigas, el <strong>refugis antiaeris de l\u2019aer\u00f2drom<\/strong> de la Segona Rep\u00fablica aix\u00ed com les antigues instal\u00b7lacions com forns o pedreres a l\u2019aire lliure relacionades amb <strong>l\u2019extracci\u00f3 del guix<\/strong>.<br><br><strong><u>Fem turisme a \u00d2dena?<\/u><\/strong><br><strong>Miradors, camins i paisatges al cor de la Conca<\/strong><br>El patrimoni natural ofereix espais de gran inter\u00e8s paisatg\u00edstic, especialment als entorns boscosos del sector nord del municipi, amb magn\u00edfics miradors a les Maioles o el Puig d\u2019Aguilera.<br><br><strong><u>Llegendes i tradicions d\u2019\u00d2dena<\/u><\/strong><br><strong>Hist\u00f2ries populars que han passat de generaci\u00f3 en generaci\u00f3<\/strong><br>\u00d2dena \u00e9s una terra de <strong>llegendes<\/strong>. Una de les m\u00e9s conegudes \u00e9s la del <strong>senyor d\u2019\u00d2dena en mans del Diable<\/strong>, que explica com un noble arrogant va acabar perdent l\u2019\u00e0nima despr\u00e9s d\u2019intentar enganyar les forces infernals. Igualment singular \u00e9s la figura del <strong>Peladits<\/strong>, personatge de l\u2019imaginari popular utilitzat antigament per espantar la mainada. A aquestes narracions s\u2019hi afegeix la rom\u00e0ntica hist\u00f2ria del <strong>cam\u00ed d\u2019or entre els castells d\u2019\u00d2dena i Jorba<\/strong>.<br><br><strong><u>Fires i festes a \u00d2dena dins el calendari de les fires catalanes i de les festes a Catalunya<\/u><\/strong><br><strong>La celebraci\u00f3 d\u2019un poble orgull\u00f3s de les seves arrels<\/strong><br>La identitat festiva del municipi es manifesta en la <strong>Festa Major de Sant Pere M\u00e0rtir<\/strong>, celebrada a la primavera, i en la hist\u00f2rica <strong>Fira de Sant Sebasti\u00e0<\/strong>, transformada actualment en <strong>la Baronia d\u2019\u00d2dena<\/strong>, una recreaci\u00f3 medieval que reivindica el passat fronterer de la poblaci\u00f3. Tamb\u00e9 tenen un notable arrelament la <strong>Fira de la Vinyala<\/strong>, dedicada al <strong>cargol de vinya<\/strong>, la <strong>Fira de la Cervesa Artesans a l\u2019Espelt <\/strong>i les celebracions populars dels diferents nuclis.<br><br>Poques tradicions identifiquen el municipi com el <strong>Ball de Crespelles<\/strong>, un ball tradicional a l\u2019entorn d\u2019un tortell, dansada per la Festa Major per centenars d\u2019odenencs, recuperada i convertida per les entitats en s\u00edmbol del poble. Tamb\u00e9 conserva el Concurs de Colles Sardanistes que s\u2019organitza des de 1971.<br><br><strong><u>Personatges famosos d\u2019\u00d2dena<\/u><\/strong><br><strong>Odenencs que han deixat empremta dins i fora del pa\u00eds<\/strong><br>La cultura odenenca ha donat figures destacades com <strong>Josep Romeu i Figueras<\/strong> (1917-2004), escriptor, poeta, folklorista i estudi\u00f3s de la literatura catalana, guardonat amb la Creu de Sant Jordi. La seva obra constitueix una aportaci\u00f3 cabdal al coneixement del patrimoni cultural catal\u00e0. I referents religiosos com el <strong>Pare Nicolau d\u2019\u00d2dena<\/strong>, un frare caputx\u00ed que va dedicar la seva vida a la tasca pastoral i social a Vene\u00e7uela, especialment a la ciutat de Cantaura (Estat Anzo\u00e1tegui). Va arribar a Vene\u00e7uela el 1839 i va treballar incansablement a la regi\u00f3. All\u00ed va fundar escoles, va ensenyar oficis i la seva petjada es conserva vigent a l\u2019actualitat.<br><br>En l\u2019\u00e0mbit esportiu han sobresortit el ciclista de carretera <strong>Roberto Lozano, els germans Bernat Seuba i Marc Seuba<\/strong>, referents internacionals del biketrial, aix\u00ed com <strong>\u00c0lex Haro<\/strong>, copilot de ral\u00b7lis de prestigi internacional.<br><br>\u00d2dena tamb\u00e9 ha estat escenari cinematogr\u00e0fic. La producci\u00f3 internacional <strong>The Gunman<\/strong>, protagonitzada per <strong>Sean Penn i Javier Bard<\/strong>em, va filmar diverses escenes a Cal Sabat\u00e9, incorporant el paisatge odenenc a la gran pantalla. Al municipi tamb\u00e9 es van rodar escenes de <strong>Metralleta Stein<\/strong>, amb <strong>John Saxon, Paco Rabal i Blanca Estrada<\/strong> com a protagonistes, una pel\u00b7l\u00edcula polic\u00edaca inspirada lliurement en la figura del maqui <strong>Quico Sabat\u00e9<\/strong><br><br><strong><u>Qu\u00e8 fer a \u00d2dena? Experi\u00e8ncies i activitats a \u00d2dena<\/u><\/strong><br><strong>Natura, aventura i emocions a cel obert<\/strong><br>La vinculaci\u00f3 del municipi amb l\u2019esport \u00e9s especialment visible en les competicions de motor, ciclisme i esports de muntanya. Des de 1950 celebra una de les proves ciclistes m\u00e9s antigues de la pen\u00ednsula: el <strong>Gran Premi Ciclista d\u2019\u00d2dena<\/strong>; i la pr\u00e0ctica esportiva del futbol est\u00e0 documentada des de 1920.<br><br>\u00d2dena ofereix un ampli ventall d&#039;activitats per als amants de la natura, l&#039;esport i les experi\u00e8ncies a l&#039;aire lliure. La pres\u00e8ncia de l&#039;Aer\u00f2drom Igualada-\u00d2dena converteix el municipi en un punt de refer\u00e8ncia per a les activitats aeron\u00e0utiques, amb la possibilitat de gaudir de vols en globus aerost\u00e0tic, descobrir les sensacions del vol a vela amb planejador o realitzar batejos de vol que permeten contemplar la Conca d&#039;\u00d2dena des d&#039;una perspectiva privilegiada.<br><br>El territori tamb\u00e9 \u00e9s ideal per a la pr\u00e0ctica del senderisme i la bicicleta de muntanya. Una extensa xarxa de pistes forestals i camins rurals permet rec\u00f3rrer boscos, camps i turons, amb rutes que ofereixen magn\u00edfiques panor\u00e0miques sobre la conca i els paisatges de l&#039;Anoia. Aquest entorn ha convertit \u00d2dena en una destinaci\u00f3 molt apreciada pels aficionats al BTT i als esports de natura.<\/p><p>L&#039;oferta d&#039;oci es completa amb espais singulars com \u00d2dena Village, un entorn pensat per gaudir de la gastronomia, les celebracions, les activitats familiars i els esdeveniments en contacte amb la natura. Tot plegat fa d&#039;\u00d2dena una destinaci\u00f3 atractiva tant per a qui busca aventura i activitat f\u00edsica com per a qui prefereix gaudir del paisatge i la tranquil\u00b7litat de l&#039;entorn rural.<br><br><strong><u>Com arribar a \u00d2dena?<\/u><\/strong><br><strong>Una porta d\u2019entrada al cor de la Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong><br>La seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica i proximitat a Igualada, facilita l\u2019acc\u00e9s al municipi des de qualsevol punt de Catalunya. La principal via de comunicaci\u00f3 \u00e9s l\u2019autovia A-2, que connecta r\u00e0pidament la poblaci\u00f3 amb Barcelona i Lleida. Tamb\u00e9 s\u2019hi arriba f\u00e0cilment per la C-37, que comunica la Conca d\u2019\u00d2dena amb les comarques del Bages, Osona i l\u2019Alt Camp, i per la C-15 o Eix Diagonal, que enlla\u00e7a Igualada amb Vilafranca del Pened\u00e8s i Vilanova i la Geltr\u00fa, tot refor\u00e7ant les connexions entre l\u2019interior i la costa catalana.<br><br>Per als despla\u00e7aments en transport p\u00fablic, la proximitat d\u2019Igualada ofereix bones opcions de mobilitat. La capital de l\u2019Anoia disposa de serveis regulars d\u2019autob\u00fas amb Barcelona i altres poblacions catalanes, aix\u00ed com de l\u2019estaci\u00f3 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), cap\u00e7alera de la l\u00ednia Llobregat-Anoia, que connecta directament amb Barcelona. Des d\u2019Igualada, \u00d2dena es troba a pocs minuts de dist\u00e0ncia, fet que converteix el municipi en una destinaci\u00f3 accessible tant per carretera com en transport p\u00fablic.<br><br>\u00d2dena \u00e9s una talaia d\u2019hist\u00f2ries, llegendes i mem\u00f2ria que continua observant el pas del temps des de les seves al\u00e7ades.<br><br><strong><u>Conca d\u2019\u00d2dena: hist\u00f2ria i geografia d\u2019un territori clau de l\u2019Anoia<\/u><\/strong><br>La <strong>Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong> \u00e9s una de les unitats geogr\u00e0fiques m\u00e9s representatives de la comarca de l\u2019Anoia. El seu nom defineix la gran depressi\u00f3 natural que el riu <strong>Anoia<\/strong> ha excavat al llarg del temps dins la <strong>Serralada Prelitoral<\/strong>, configurant el paisatge central de la comarca. A la part m\u00e9s baixa d\u2019aquesta cubeta s\u2019hi han desenvolupat Igualada i els municipis del seu entorn, convertint la <strong>Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong> en el principal nucli demogr\u00e0fic i econ\u00f2mic de la zona.<\/p><p><strong><u>Geografia de la Conca d\u2019\u00d2dena<\/u><\/strong><br>La formaci\u00f3 de la <strong>Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong> \u00e9s el resultat d\u2019un proc\u00e9s d\u2019<strong>erosi\u00f3 diferencial<\/strong>. Els materials tous, com les <strong>argiles marines<\/strong> i les <strong>margues continentals<\/strong>, es van erosionar amb facilitat al llarg de milers d\u2019anys, generant la fondalada caracter\u00edstica del territori.<\/p><p>En canvi, les formacions calc\u00e0ries m\u00e9s resistents van mantenir-se elevades i avui defineixen el relleu dominant de la conca. Destaquen especialment les calc\u00e0ries de <strong>Collb\u00e0s<\/strong>, <strong>la Tossa<\/strong>, el <strong>puig d\u2019Aguilera<\/strong>, <strong>els Mollons<\/strong> i el <strong>Castell de Claramunt<\/strong>, que configuren un paisatge estructural t\u00edpic de <strong>cuestas<\/strong>, amb pendents suaus per una banda i escarpaments m\u00e9s abruptes per l\u2019altra.<\/p><p>Un altre element geol\u00f2gic singular de la <strong>Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong> s\u00f3n els <strong>guixos d\u2019\u00d2dena<\/strong>, visibles per la seva tonalitat clara. Aquests materials marquen la transici\u00f3 entre les conegudes <strong>margues blaves d\u2019Igualada<\/strong> i els estrats vermellosos que separen els principals trams calcaris.<\/p><p><strong><u>Hist\u00f2ria de la Conca d\u2019\u00d2dena<\/u><\/strong><br>Hist\u00f2ricament, la <strong>Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong> tamb\u00e9 va tenir una gran rellev\u00e0ncia pol\u00edtica i administrativa a trav\u00e9s de la <strong>Baronia de la Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong>, una demarcaci\u00f3 feudal que articulava bona part del territori.<\/p><p>La baronia inclo\u00efa <strong>Claramunt, Montbui, Castellol\u00ed, \u00d2dena, Orp\u00ed, Capellades, Jorba i Tous<\/strong>. Tot i quedar geogr\u00e0ficament envoltada per aquests dominis, Igualada en quedava exclosa. El motiu era jur\u00eddic: des de <strong>1381<\/strong>, Igualada tenia la condici\u00f3 de <strong>carrer de Barcelona<\/strong>, un privilegi que la vinculava directament a la capital catalana.<\/p><p>A m\u00e9s, la jurisdicci\u00f3 d\u2019Igualada es trobava sota un <strong>condomini reial i monacal<\/strong>, compartit entre la Corona i el Monestir de Sant Cugat.<\/p><p><strong><u>Municipis que formen la Conca d\u2019\u00d2dena<\/u><\/strong><br>Actualment, la <strong>Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong> est\u00e0 formada per un conjunt de municipis que articulen el principal espai urb\u00e0, econ\u00f2mic i territorial de la comarca de l\u2019Anoia. El nucli central el formen \u00d2dena, Igualada, Vilanova del Cam\u00ed, Santa Margarida de Montbui, La Pobla de Claramunt, Jorba i Castellol\u00ed que concentren bona part de la poblaci\u00f3 i de l\u2019activitat del territori.<\/p><p>Geogr\u00e0ficament, la <strong>Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong> tamb\u00e9 inclou Capellades, La Torre de Claramunt, Copons, Rubi\u00f3 i Sant Mart\u00ed de Tous.<\/p><p>L\u2019\u00e0rea d\u2019influ\u00e8ncia de la <strong>Conca d\u2019\u00d2dena<\/strong> s\u2019est\u00e9n encara m\u00e9s enll\u00e0 de la cubeta central i connecta amb els <strong>altiplans segarrencs<\/strong>, les valls properes i les serres que delimiten el territori. Per aquest motiu, tamb\u00e9 s\u2019hi relacionen parcialment sectors de Castellfollit de Riubreg\u00f3s i Argen\u00e7ola.<\/p>","gentilici":"odenenc -enca","etimologia":"<p>de l\u2019\u00e0rab vulgar <em>(al-)c\u00fadina <\/em> \u2019(la) riberenca\u2019<\/p>","nuclis_poblacio":"<p>Les Casetes d\u2019en Mussons, L\u2019Espelt, Can Manyoses, Can Mas Arnau, Can Sabater, Can Soler, El Pla de la Masia, El Raval d\u2019Aguilera, Samunt\u00e0, Sant Pere, Sant Ramon<\/p>","comarca":{"id":6,"nom":"Anoia","slug":"anoia","codi_comarca":"8100690004","nom_comarca_cat":"Anoia","entradeta_cat":"<p><\/p>","descripcio_cat":"<p><\/p>","comarca_descripcio":null,"gentilici":"anoienc, anoienca.","etimologia":"<p>del llat\u00ed vulgar *<em>amnucula<\/em> \u2019rierol\u2019, derivat del llat\u00ed cl\u00e0ssic <em>amnis <\/em> \u2019riu\u2019<\/p>","capital":"Igualada","co_capital":null,"codi_provincia":"08","provincia":"Barcelona","altitud":1235.56,"superficie":868.9,"svg_path":"147.14,418.01 147.29,417.83 146.11,417.77 146.66,417.71 148.75,417.77 148.55,417.89 149.7,417.9 150.48,417.88 151.04,417.71 151.91,417.71 152.19,417.66 153.29,417.64 152.79,417.59 154.46,417.57 154.82,417.71 156.16,417.7 156.08,417.77 157.45,417.82 158.19,417.75 159.33,417.7 159.55,417.58 158.68,417.47 158.39,417.34 160.11,417.29 160.69,417.16 158.54,417.24 156.7,417.2 156.02,417.13 157.1,417.02 158.2,416.97 159.59,417.01 160.28,416.93 161.54,416.96 162.35,416.91 161.8,416.82 162.74,416.79 162.31,416.74 163.36,416.68 162.87,416.62 163.81,416.45 164.35,416.55 165.43,416.57 166.7,416.48 166.52,416.37 168.13,416.2 169.11,416.22 170.08,416.19 171.29,416.28 171.88,416.38 172.84,416.46 176.52,416.46 176.83,416.51 177.96,416.53 177.98,416.4 179.09,416.39 178.5,416.19 178.8,416.1 181.32,416.04 180.71,415.76 179.6,415.63 179.78,415.59 181.57,415.55 182.33,415.41 183.9,415.26 185.29,415.21 185.61,415.11 185.33,415.07 184.28,415.07 183.81,414.99 183.53,414.99 182.3,414.82 181.18,414.81 180.32,414.73 179.35,414.77 178.88,414.67 177.41,414.62 177.62,414.51 176.91,414.46 174.91,414.54 175.12,414.58 171.15,414.68 170.09,414.74 169.04,414.88 167.98,415.07 164.16,415.06 160.6,415.13 161.08,415.05 160.13,415.04 160.03,414.94 158.28,414.9 157.09,414.81 157.03,414.72 158.34,414.62 159.03,414.61 159.52,414.51 157.22,414.43 156.48,414.5 155.41,414.51 155.17,414.47 153.64,414.45 153.4,414.4 151.66,414.37 150.25,414.29 149.53,414.36 147.57,414.36 146.92,414.45 147.92,414.53 148.64,414.62 148.48,414.76 147.5,414.79 147.36,414.86 145.25,414.87 144.73,414.95 143.88,414.98 142.31,415.0 141.5,415.05 140.4,415.07 139.79,415.13 139.98,415.28 140.83,415.35 142.64,415.32 143.65,415.39 144.85,415.37 144.66,415.53 143.56,415.5 142.99,415.55 144.07,415.63 145.34,415.69 144.96,415.72 142.11,415.82 141.4,415.82 140.98,415.76 139.31,415.76 139.52,415.84 140.68,415.91 140.71,416.0 139.41,415.99 135.98,416.14 137.0,416.17 137.01,416.21 138.69,416.26 139.23,416.34 143.18,416.34 144.89,416.36 145.04,416.46 144.48,416.46 143.28,416.52 142.58,416.62 142.63,416.7 141.58,416.75 142.31,416.84 140.36,416.86 140.35,416.95 139.6,416.96 140.01,417.04 138.19,417.06 142.43,417.35 140.34,417.45 141.14,417.66 141.04,417.74 141.55,417.76 142.05,417.9 141.67,417.95 142.67,418.02 146.09,417.98 147.14,418.01","img_id_text":null,"img_escut":null,"img_principal":102343,"img_altres_llocs":null,"desc_consell_comarcal":"1004","desc_oficina_turisme":null,"desc_altre_punt_info":"Associaci\u00f3 productors i elaboradors Cigronet de l\u2019Alta Anoia","desc_altre_punt_info_1":null,"desc_altre_punt_info_2":null,"desc_altre_punt_info_3":null,"desc_altre_punt_info_4":null,"desc_altre_punt_info_5":null,"created_at":null,"updated_at":"2026-01-16T08:48:54.000000Z","deleted_at":null,"imatge_capcelera":"IMG118193","imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"meta_title":"Comarca de la Anoia | Festacatalunya.cat","meta_description":"Descobreix la comarca de Anoia i el millor de Catalunya. Troba pobles amb encant, monuments, museus, rutes i plans per aquest cap de setmana."},"codi_comarca":"8100690004","provincia":"Barcelona","codi_provincia":"08","num_habitants":3756,"altitud":421,"superficie":52.66,"img_id_text":null,"img_escut":69708,"img_panoramica":"69706","img_panoramica_crop":null,"img_panoramica_focus":null,"img_principal":null,"img_secundaria":"69707","img_altres_llocs":"70014","video_poblacio":null,"entitat1":"500","entitat2":null,"entitat3":null,"entitat4":null,"entitat5":null,"entitat6":null,"entitat7":null,"diputacio":"2069","mostrar_com_poble":false,"te_mapa_serveis":true,"created_at":null,"updated_at":"2026-06-18T16:22:37.000000Z","deleted_at":null,"meta_title":"\u00d2dena (Anoia) Barcelona - Qu\u00e8 veure, festes i guia tur\u00edstica | Festa Catalunya","meta_description":"Descobreix \u00d2dena i el millor de Catalunya. Visita els seus pobles, monuments i museus, i gaudeix de rutes, experi\u00e8ncies i qu\u00e8 fer aquest cap de setmana.","plan":null,"imatge_principal":null,"imatge_escut":{"id":44450,"num_doc":"69708","text_alt":null,"descripcio":"\u00d2dena - Escut municipal","paraules_clau":"Escut municipal d'\u00d2dena amb creu xerrada de color blau i barretina de colors blancs i roges.","arxiu":"escut_municipal_dydena.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_panoramica":{"id":44448,"num_doc":"69706","text_alt":null,"descripcio":"\u00d2dena - Vista panor\u00e0mica","paraules_clau":"Vista panor\u00e0mica d'\u00d2dena amb edificis tradicionals i tur\u00edstics, sota un cel de n\u00favols.","arxiu":"img_2886_redi_2.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_secundaria":{"id":44449,"num_doc":"69707","text_alt":null,"descripcio":"\u00d2dena - Esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere Ap\u00f2stol d'\u00d2dena","paraules_clau":"Esgl\u00e9sia parroquial de Sant Pere Ap\u00f2stol d'\u00d2dena amb campanar, teulada de terracota i muralla al fons.","arxiu":"sant_pere_apystol_1_redi.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_altres_llocs":{"id":44071,"num_doc":"70014","text_alt":null,"descripcio":"\u00d2dena - Centre C\u00edvic del Pla de la Masia d'\u00d2dena","paraules_clau":"Fachada moderna amb finestres rectes i arquitectura met\u00e0l\u00b7lica a l'edifici del Centre C\u00edvic del Pla de la Masia d'\u00d2dena.","arxiu":"centre_cyvic_del_pla_de_la_masia_2_redi.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"entitat1_relation":{"id":949,"codi_entitat":"500","nom_entitat":"Ajuntament d\u2019\u00d2dena","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=entitats&accio=form_modificacio&id_entitat=500","tipus_entitat_value":"1","tipus_entitat_text":"ajuntaments","adreca_postal":"Pla\u00e7a Major, 2","codi_postal":"08711","municipi_value":"","comarca":null,"provincia":null,"nivel_visualitzacio":"municipi","municipi_text":"","telefon":"93 801 74 34","fax":"93 801 75 48","email":"[email protected]","web":"www.odena.cat","hide_web_url":false,"adreca_googlemaps":"","latitud":"41.606490","longitud":"1.642110","active":true,"is_premium_user":true,"num_doc":"69708","id_capcaleres":"","description":"","anunciant":true,"desc_banner_imatge":"","banner_url":"","created_at":null,"updated_at":null},"entitat2_relation":null,"entitat3_relation":null,"entitat4_relation":null,"entitat5_relation":null,"entitat6_relation":null,"entitat7_relation":null,"diputacio_relation":{"id":1474,"codi_entitat":"2069","nom_entitat":"Diputaci\u00f3 de Barcelona - Ger\u00e8ncia de Serveis de Turisme","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=entitats&accio=form_modificacio&id_entitat=2069","tipus_entitat_value":"61","tipus_entitat_text":"organismes i institucions","adreca_postal":"Trav. De les Corts, 131-159. Recinte Maternitat - Pavell\u00f3 Mestral","codi_postal":"08028","municipi_value":"","comarca":null,"provincia":null,"nivel_visualitzacio":"municipi","municipi_text":"","telefon":"934 022 975","fax":"","email":"[email protected]","web":"www.diba.cat\/turisme","hide_web_url":false,"adreca_googlemaps":"","latitud":"41.382200","longitud":"2.125840","active":false,"is_premium_user":true,"num_doc":"59181","id_capcaleres":"","description":"","anunciant":true,"desc_banner_imatge":"","banner_url":"","created_at":null,"updated_at":null},"videos":[]}